03 de gener 2018

Micro-ressenyes de còmic (1a - 2018)

Bon any a tothom :-)


Aquesta vegada no he fet llista de bons propòsits (total, quasi sempre són els mateixos). O sigui que ja arranco directament amb algunes ressenyes de còmics que tenia pendents. Intentaré dedicar un dia a la setmana a les ressenyes de lectures, així no se m'acumularan :-)
Aquesta vegada us en poso set. 

N'hi ha per a tots els gustos. 




  • Manual para padres frikis 3 (Andrés Palomino) 
Tercera entrega de les aventures de l'Andres Palomino como a pare de bessons. Els nens van creixent i cada cop interactuen més, sobretot el més important és que ja no només van parlant sinó que a més ja van tenint criteri i idees pròpies :-). Recordeu que podeu seguir-lo quasi a diari a: http://www.cronicaspsn.com 



  • La vida (Tyto Alba) 
  • Tante Wussi (Tyto Alba)
El poso junts, ja que són del mateix autor.... :-)
El primer, La vida, narra l'amistat entre dos joves artistes ben coneguts: Picasso i Casagemas. L'acció es mou entre Barcelona, París i Màlaga. És interessant per conèixer una mica més aquests autors, sobretot al segon, que es va suïcidar poc després i aquest fet va influir bastant en l'obra de Picasso durant un temps (inici de l'etapa blava).
M'agrada molt com dibuixa aquest il·lustrador (va començar com a pintor).



Pel que fa al segon, Tante Wussi, em va agradar força més.
Es tracta d'un còmic que es mou entre dues guerres: la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Tante Wussi (Tia Wussi en alemany) és la tia àvia de la narradora de la història, que a més n'és la guionista. Ella, la Wussi, de petita va haver de marxar d'Alemanya pel creixement del nazisme... i van anar a parar a Mallorca. Però clar, quan aquí va començar la nostra guerra ells van haver de tornar a marxar. La cosa allà no serà fàcil, doncs la seva mare és d'origen jueu. Ja us podeu imaginar el drama.




  • Ekhö (1: New York)
M'he endut una mica de desil·lusió amb aquest còmic. Tenia ganes de llegir-lo, n'havia llegit coses interessants i el dibuix em cridava molt l'atenció, així com l'argument. Fins i tot l'exposició que li van dedicar en un dels Salons del Còmic... però no sé. Un cop llegit m'ha sabut "a poco"... i sí, és cert que és només un primer volum i que després n'hi ha d'altres... però crec que se li podria haver tret més suc a la història. L'argument és el següent: una noia va amb avió cap a Nova York i de cop passa una cosa. Aquesta cosa fa que aterri en una ciutat que és com Nova York.... però sense ser-ho. És el "món mirall", una mena de món paral·lel on no hi ha electricitat i on hi viuen personatges estranys... El punt steampunk és el que atrau. Provaré els altres volums!

Res a dir sobre el dibuix: és perfecte




  • Las chicas siempre tienen pipí (Marie-Périnée Goguenot) 
Obra que no em va agradar gaire. És simplement una mena d'assaig juvenil i il·lustrat sobre el fet d'anar a pixar i com les noies ho tenim, sovint, complicat. 
El que no acabo d'entendre és com un llibre així s'ha importat cap aquí. Vull dir, aquí ja tenim autores que fan aquest tipus de llibres. Però bueno, suposo que el seu públic deu tenir. Aviam, malament del tot no està, eh. Et rius una mica.


  • Escapar (Guy Delisle)
Una mica diferent a les obres que acostuma a fer Delisle però no per això menys interessant. Està basat en un fet real: el segrest de Cristophe André a Chechenia l'any 1997 i durant 111 dies que es van fer eterns. I el còmic ho transmet molt bé: arriba un punt que fins i tot et cansa. Us imagineu estar cada dia tancats en una habitació, sense saber si podreu sortir vius d'allà i/o sense saber quin dia és? Les hores es fan eternes i només pots distreure't amb la teva pròpia imaginació. Ja us dic, el gran mèrit de l'autor, aquí, es transmetre la llarga espera. I ho aconsegueix!




  • Rebétiko: la mala hierba (David Prudhomme)

I acabo amb aquesta. Fa poc em vaig apuntar a un club de lectura de còmic a la biblioteca del Clot, i aquest és un dels primers que hem llegit. He de dir que la coberta enganya i crec que dóna a entendre una cosa que no és... vull dir que sembla d'un altre gènere. 
A mi em va agradar pel fet que no en tenia ni idea del tema (malgrat que el dibuix em tirava una mica enrera). Resulta que el rebétiko es una música grega folklòrica i que al principi també parlaven de hachís i això va ser un dels motius pels quals durant la dictadura de Ionannis Metaxàs (1936) es prohibís i es perseguís. L'instrument principal és el buzuki.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails