30 d’octubre 2017

Micro-ressenyes de còmic 2017 (núm. 7)

Setena entrega de micro-ressenyes de còmic. Aquest cop us en poso sis... així en conjunt són bastant fluixets (l'última vegada la mitjana era més alta, jeje). Dubto que cap d'aquests entri al meu "top ten" anual...

1. Els infants de la resistència. Primeres accions (Benoît Ers, Vincent Dugomier)

Editorial Base va publicar fa poc, aquest 2017, aquest còmic traduït al català sobre uns nens que intenten crear una resistència a la invasió alemanya. Es tracta d'un primer volum i diria que el segon ("Primeres repressions") no ha estat encara publicat. Es tracta d'un còmic de corrent francobelga amb línia clara. No em va acabar d'agradar perquè no em vaig arribar a creure massa els personatges, se suposa que tenen 13 anys i actuen com si en tinguessin 7 o 8. (De fet en alguns llocs he llegit que tenen 10 anys, però al còmic hi posa 13 en diversos llocs).

Bé, doncs això. La trama es situa a l'any 1940, quan França signa armistici amb els nazis i es converteixen en una zona ocupada. El que si que m'ha agradat és que està ben documentat i al final del còmic hi ha documents i fotos de l'època. També s'explica que tot i haver-hi molts joves inscrits a la resistència, eren pocs els nanos... que per edat no s'hi podien apuntar però sovint feien petits encàrrecs i era difícil que sospitessin d'ells.
En fi. 


2. La Oficina en The New Yorker. El trabajo en viñetas (VV.AA)

Recopilació de diverses vinyetes (de diversos autors, uns 80) aparegudes a la mítica The New Yorker. Es divideix en diversos capítols, com per exemple: "El lunes por la mañana", "Entrevistas", "Pausa para comer", "Como pedir un aumento", "los jefes"... etc. Sí, hi ha molts capítols i cada un d'ells reuneix vinyetes que -amb més o menys gràcia- intenten fer broma de la situació. 
I lo bo és que la majoria de vegades rius de lo reals que són! Està publicat per Libros del Asteroide i ells mateixos apunten que un dels subtítols podria ser "Todo lo que me hubiera gustado decir o hacer en el transcurso de mi vida laboral si no hubiera tenido miedo a ser despedido".
És distret. Em va tocar en un sorteig.


3. ¡Holly Molly contra el mundo! (Holly Molly)

Partim de la base que jo no sabia qui era la Holly Molly: no estic al tanto de Youtubers, conec de nom dos o tres, però sense més. Em van regalar aquest llibre i el vaig començar a llegir i el que vaig veure és un típic recopilatori de tires còmiques de les que ara estan tant de moda, que són aquestes on s'ensenya el dia a dia i el fet de fer-se gran i tot això. Una mica com els de la Sarah Andersen, que són així frescos i divertits. Rius bastant. Són situacions en les que un mateix també s'hi pot trobar (o almenys, la majoria de nosaltres).
Afegir que la il·lustradora en aquest cas és Clara Soriano, que trobo que se n'ha de parlar més perquè al cap i a la fi, és una obra gràfica.


4. Presas fáciles (Miguelanxo Prado)

Bé, aquesta ja té un altre nivell. De totes les que avui aquí comento, aquesta és la més interessant (no en va Prado ha guanyat desenes de premis incloent el Premio Nacional de Cómic l'any 2012...!).
És un còmic dur i potent situat a l'Espanya del 2014, fa res, enmig de la crisi bancària i les preferents. El que hi veiem és com una sèrie de persones vinculades a entitats bancàries van morint una darrera l'altra i com una parella d'inspectors hauran de cercar les pistes necessàries per treure'n l'entrallat i trobar els culpables, si n'hi han. Corrupció i desnonaments com a tema central d'una història que està en plena ordre del dia i que no ens deixa indiferents. 
L'obra està feta a llapis i amb un nivell de detall boníssim. Dóna gust!




5. La chica de los cigarrillos (Masahiko Matsumoto)

Aquest manga es va publicar originalment a principis dels anys 70 i ha sigut l'editorial Gallo Nero qui l'ha rescatat de l'oblit. Pel que sembla -jo no coneixia la seva obra ni havia sentit a parlar mai d'ell- va ser un referent. Va ser a través d'algunes ressenyes que em vaig animar a agafar-lo de la biblioteca i llegir-lo.
I bueno... si... però no gaire. No em va entusiasmar. Gens. Vaig trobar que era una obra a la que costava agafar el fil de les històries que l'inclouen... i tampoc el dibuix és que m'agradés gaire. Potser, i segurament, és cosa que es tracta d'una obra publicada fa uns 40 anys... però bueno, així és. Suposo que té el seu públic i si s'ha editat és per alguna cosa!! ;-)




6. Ebichu: el hámster ama de casa


El pitjor còmic que llegiré aquest any, n'estic segura (i encara queden dos mesos i penso llegir-ne molts més). Vaja, quina cosa més horrorosa. Són varis volums, editats per Ponent Mon. No sé, igual hi ha gent que li pot agradar, però igualment la nota mitjana a Goodreads (xarxa social) és de 2 sobre 5, molt baix. Sap greu que s'aposti per un producte així i es deixin enrere moltes altres històries que segur que són millors. 
És un còmic que, sota la seva aparença infantil, amaga un còmic adult de dubtós humor. Vale que jo no sóc d'humor, però és que a part de les típiques bromes hi ha violència contra el hàmster cada dos per tres. I a mi això no em fa gràcia XD. 

29 d’octubre 2017

Update 3.5!

Un any més, he actualitzat el meu software intern i he pujat a la versió 3.5🎂

No negaré que ha sigut un aniversari una mica diferent... després d'aquests dies d'infart! O sigui que res, aquí seguim! (i visca el Girona! jajaja)

(35, déu ni dó!).

27 d’octubre 2017

[Teatre] Oklahoma (Akadèmia)

Darrerament he anat bastant al teatre. Més de lo normal en mi, vull dir.

Fa poc vaig anar a veure una obra que es diu OKLAHOMA i que la feien al Teatre de l'Akadèmia, un teatre al qual mai havia anat.
Vull avançar que a mi el teatre així com diferent i alternatiu em costa bastant d'entrar-hi.

Quan va començar l'obra vaig pensar: "ai mare, això no sé si m'agradarà". Passa que després, l'obra va rodant, i al final doncs li trobes el què.

L'obra es vincula directament amb una novel·la de Kafka que es va quedar sense acabar: "Amèrica". A l'últim capítol d'aquest llibre es veu que el protagonista llegeix un anunci on el Gran Teatre d'Oklahoma busca gent per interpretar-se a un mateix.

... i aquesta és la base de l'obra. Tres joves (tres actors secundaris) que es troben de camí al gran Teatre d'Oklahoma per interpretar-se i guanyar el paper de les seves vides. I de camí es van fent referències a altres obres, tant de Kafka com d'altres autors.

25 d’octubre 2017

Pippi Langstrump (Astrid Lindgren)

Aquest any m'ha passat una cosa. I m'he sentit molt vella.
He rellegit la Pippi.... i ja no hi he trobat màgia. 


De petita adorava la sèrie. M'encantaven els capítols de la Pippi Långstrump, els veia moltes vegades. Jo volia ser ella. Volia viure a la seva casa. Volia un arbre de llimonades, un cavall i un mico. El llibre el vaig llegir de gran, al 2010. Em va agradar molt, el vaig gaudir. I ara he punxat. L'he llegit i he punxat. 

Crec que esperaré 6 o 7 anys i el tornaré a llegir.😐 

24 d’octubre 2017

[Punts de llibre] Una mica de tot!

Ara ja fa dies que no parlo de punts de llibre. Solucionem-ho :-)

Us posaré tres coses.

La primera és una sorpresa que em va arribar de casualitat i que mai havia vist: un puzzle de cinc peces de la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac (Caldetes). Està una mica desgastat però és genial, m'encanta. Que millor que un dia com avui per mostrar-ho, 24 d'octubre, dia de la biblioteca :-)


El segon són 4 peces editades pel Museu Trias de les Galetes (Santa Coloma de Farners). Van fer una col·lecció de rondalles catalanes i la primera tirada van ser dues rondalles de Ramon Llull i dues de Jacint Verdaguer.



I lo últim que us mostro són sis punts de llibre (i, en aquest cas, desconec si n'hi ha més) editats per la Conseyeria de Cultura del Principau d'Asturies.



19 d’octubre 2017

48 Open House Barcelona - 2017

Aquest cap de setmana és l'Open House! Sens dubte, un dels meus esdeveniments preferits de l'any (per desgràcia, sempre coincideix amb el cap de setmana de l'any que té més opcions d'oci xD). Us deixo la web per a que pogueu consultar la llista d'edificis:


I de pas, aprofito per fer una cosa que sempre penso que vull fer i maig la faig, que és recopilar en un sol post tots els edificis que he pogut visitar gràcies a l'esdeveniment i enllaçar-ho amb l'entrada de blog que li vaig dedicar on podeu trobar més info i més fotos. A vegades va bé, si no saps per on tirar... i ja fa vuit anys que el fan! :-)

Els posaré per ordre cronològic visitat

(totes les fotos són meves, per cert, tot i no ser gran cosa).


2010
  • Xarxa de clavegueram de Barcelona. 
    https://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2010/10/xarxa-del-clavegueram-de-barcelona-48-h.html
    Potser perque va ser la primera, potser perque era un lloc especial. Per mi, de les millors visites. El que expliquen és curiós! Si no trobeu lloc per visitar-les ara, que sapigueu que a la Fàbrica del Sol de tant en tant organitzen visites. Per cert, aquesta foto que us poso, me la van comprar per exposar-la al Museu d'Història de Catalunya a la col·lecció permanent :-)




2011


  • Fàbrica Damm
    De la Damm no tinc fotos ni entrada. :-) Però potser ja hi heu estat, ja que fan moltes activitats culturals. També podeu anar a sopar a la fàbrica Moritz, que té també els dipòsits a la vista. :-)

2012
  • Casa Macaya
    Del 2012 és cert que hi ha edificis dels quals no en vaig fer entrada de blog. Però bueno. Està bé, però ha perdut l'essència. És un edifici de caràcter pràctic (o almenys ho era al 2012, ara ja no sé realment quina funció fa i em fa mandra buscar-ho) :-)

  • Col·legi d'advocats
    D'aquesta tampoc en vaig fer entrada de blog, però en recordo el motiu: ens van explicar tanta cosa i tot era tant interessant que no vaig parar de fer anotacions... i després em va fer pal traslladar-ho tot al blog, perque volia que fos una entrada molt completa. I clar, les coses que te les vols currar al final són les que deixes pel final (o inclús per mai) XD ÉS UNA VISITA OBLIGADA (sobretot si sou bibliotecaris, ja que la biblioteca ocupa gran part de la visita, ijij).

  • Conservatori de música
    Mmm.. pel que veig d'aquesta tampoc en vaig escriure res XD. Que vaga que era, al 2012. Doncs bé, és una pena, perque ens van explicar que l'escola havia sigut antigament una escola per persones cegues (crec...) i vam visitar tots els espais incloent les golfes, on ens van explicar que havien trobat un manuscrit abandonat d'algú important... crec que un compositor famós... ostres, quina mala memòria que tinc. Recordo que la visita em va agradar perque és un edifici que per molt que passava per davant mai hi havia entrat. 
  • El Molino
    Sense link, tampoc. La visita va coincidir amb la recent nova obertura. Ens van ensenyar tots els racons, començant per l'escenari i acabant pel darrer pis, on des de la finestra podem, com qui diu, tocar les famoses aspes.
  • Mercat de la Barceloneta
    Tampoc hi ha enllaç. Igual que el Patronat Ribas, d'aquest edifici en guardo bon record perquè també vaig ser voluntària. Tot i que aparentment no hi ha gaire cosa per veure, és realment sorprenent tot el que amaga un mercat i no ho saps. Per exemple: el pis superior amb les oficines (sovint passa desapercebut en els mercats de Barcelona) o el subterrani, que és per on arriben els camions amb les comandes, així com les sales de refigeració.


  • Torre Banc Sabadell
    http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2012/11/torre-del-banc-sabadell-open-house-bcn.html
    Em va sorprendre bastant. Hi anava bàsicament per les vistes i m'havien dit que s'hi formaven moltes cues. Això segon és cert.. i pel que fa el primer comentari: sí, lo millor són les vistes... però em va sorprendre la quantitat de disseny que alberga el seu interior. Per exemple, que els despatxos del pis 22 cadascun està decorat per un dissenyador diferent. Curiós, si més no.


2013


2014


  • CMNT
    He de confessar que vaig anar aquí perquè el tenia molt a prop de casa, jeje. M'esperava una empresa avorrida i vaig trobar-ho un lloc interessant que, a més, havíen reaprofitat una antiga fàbrica de les que tant abundaven abans pel Poblenou. 


  • La Salle Comtal
    Aquest no té link i em sap greu. Visitar escoles em fa molta gràcia, sempre penso que el cole que vaig anar jo també quedaria molt bé per un OpenHouse, jeje. El recorregut que et fan és força ampli i, important, ens el va fer una persona que treballava allà, cosa que és d'agraïr perquè sempre és coneix millor un espai quan t'ho expliquen de primera mà.

2016

    • Antiga fàbrica tèxtil Macson (IED Barcelona)
      <sense link>. Escola de disseny  que hi ha al Barri de Gràcia i que toca diverses especialitats. Antigament havia sigut una fàbrica i, més antigament, un convent. La persona que ens va fer la visita ens va dir que hi havia un camí -ara tapat- que comunicava amb un monestir que hi havia per allà a prop.


    I fins aquí.
    A veure aquest any, com va... :-)

    Ja que hi som, mirant la llista d'edificis veig que hi ha molts que he visitat per lliure o per altres esdeveniments, fora de l'Open House. Els afegeixo aquí, per si algú també té curiositat per anar-hi. Però no posaré quasi fotos, que sinó no acabem mai :)









    • Fàbrica Lehman
      http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2013/10/leditorial-comanegra-i-la-fabrica-lehman.html
      S'hi conserva l'antiga xemeneia i ara és un lloc molt cuco, però aquest espai ha sigut fàbrica de moltes coses: des de caps de nina a plats i coberts. Allà dins tenen la seva seu els de l'editorial Comanegra: si aneu a la presentació d'algun llibre o a alguns dels seus actes podreu veure-ho. Igualment l'accés és sempre gratuït, només cal fixar-se amb una porta que hi ha al carrer Consell de Cent :-)

    16 d’octubre 2017

    Austràlia [2a part] - Gold Coast & Byron Bay

    He aprofitat que tenia uns dies lliures per posar l'ordre definitiu a les fotos del viatge de l'estiu. Ara que ja fa un mes que vaig escriure la primera part del viatge, em proposo a fer la segona. :-)


    GOLD COAST

    Dia 4

    Fins el tercer dia vam ser a la ciutat de Brisbane, amb un clima molt estiuenc. Però l'estiu de veritat (tot i ser hivern) ens va arribar quan vam posar els peus a Gold Coast, una zona surfera molt semblant a Califòrnia per les seves platges i els seus alts edificis. En realitat està molt a prop de Brisbane: amb una horeta i pico de tren hi arribes.

    Ens vam allotjar a un hostel molt juvenil que MIRACLE! tenia rentadora i assecadora gratuïta (es diu: DOWN UNDER). Ens va agradar molt, ja que l'hostel que teníem a Brisbane era una mica més cutrillo. Estàvem en plena zona sufer (Surfers paradise). També va donar la casualitat que el dia que vam arribar feien barbacoa gratuïta: no es podia demanar més :-)

    Perque us feu a la idea, la zona és així. Una mica com Lloret, jeje



    Hi vam anar amb una amiga de ma germana i la idea era passar-hi dos dies. Com que el lloc en sí es pot veure amb un dia, vam estar mirant diferents opcions per l'endemà i vam optar per fer l'excursió a Byron Bay, una zona també surfera i també turística. Vam pensar que lo millor era llogar un cotxe i com que el teníem per 24 hores, vam aprofitar per anar a un far que hi havia per Golden Coast per veure com marxava el sol (atardecer).

    Ah! I per la nit vam passejar una mica per la zona i vam trobar un lloc anomenat SPANISH DOUGHNUTS i en comptes de donuts eren... xurros! :-)


    Dia 5: Excursió a Byron Bay

    En poc més d'una hora ens vam plantar en aquest poble. Diuen que antigament era un lloc hippy-bohemi i tal, però ara és más de lo más. Antigament el lloc es deia CAVVANBAH, que vol dir "lloc de trobada", però James Cook li va posar el nom de Byron Bay en honor al senyor John Byron, un oficial naval que va navegar per tot el món i que casualment era l'avi del poeta Lord Byron.

    A part de la platja i els dos carrers principals, el més important és un far i una placa on posa que ens trobem en el punt més oriental d'Austràlia. :-) Val a dir que per arribar al far hi havia un camí curt i un camí llarg i com que ens vam equivocar diverses vegades vam acabar caminant moltes hores i morint de calor i deshidratació quasi bé.

    Aquesta és una foto de quan estàvem a mig camí (encara) i veiem el far súper lluny.


    Però bueno, vam arribar. I no tinc cap foto on surti bé, jajaja. Si miraves avall veies dofinets (bé, també poden ser taurons, però no crec). Cal dir que em vaig passar tot el viatge esperant veure balenes pel mar i NO EN VAIG VEURE CAP. Se suposa que aquesta época de l'any van passant moltes. Tinc mala sort ¬¬.



    Per la nit, ja de nou a Golden Coast, ens vam acomiadar de la ciutat i vam fer algunes fotos més. A les nits refrescava una mica, però realment l'hivern ja ens el vam trobar l'endemà, que es quan vam enfilar cap a Sydney.


    Dia 6

    El sisè dia del viatge vam tencar la segona etapa i vam enfilar cap a Sydney. A última hora ens van canviar l'hora del vol i ens va trencar una mica els esquemes, però vam fer més voltes per Golden. A mig matí vam anar a Coolangatta, una ciutat on hi ha l'aeroport i vam esperar pacientment que arribés l'hora de volar :-) 

    Una petita menció a dues cadenes de menjar que ens van agradar ^^: El Guzman y Gómez (taquería mexicana) i el Grilld healthy burgers. Mmm. :-)



    LinkWithin

    Related Posts with Thumbnails