10 d’agost 2017

[Lectures] One pound gospel

Aquest estiu he aprofitat per llegir, parcialment, un dels clàssics, "One pound gospel", de la Rumiko Takahashi.


Vull començar dient que no és una autora que m'agradi gaire. Té obres mooolt conegudes com Ranma 1/2, Lamu, Inuyasha o Maison Ikkoku, però la majoria no les he seguit... vull dir que de Ranma, per exemple, de petita havia vist algun capítol però no em motivava massa... i de Maison Ikkoku vaig llegir el primer volum i ja... (Lamu potser sí que em va agradar força més). El cas és que vaig anar un dia al mercat de Sant Antoni i per 6 euros crec que hi havia els cinc volums i els vaig comprar.



Després em vaig enterar que aquesta no és l'edició completa i que més endavant la van tornar a treure (i llavors sí, completa, en quatre volums) però bueno. Que tampoc crec que la busqui XD. Si algú l'ha llegit i em pot explicar el final, li estaré molt agraït. O potser la busco a la biblioteca pública, qui sap.

Però anem a l'argument: es tracta d'un còmic esportiu protagonitzat per un jove anomenat Kosaku Hatanaka, que es boxejador professional. És molt bo i realment té possibilitats, però li falla una cosa: SEMPRE TÉ GANA, i com que sempre està menjant, sempre s'engreixa i llavors no pot participar a la categoria que li correspon ni combatre en bones condicions. I això que ell li posa voluntat... una mica... però la temptació és més gran. 

A tot això hi ha un altre personatge, una monja, la "hermana Ángela". En Hatanaka n'està completament enamorat i cada dos per tres va a confessar-se només per veure-la... fins que li confessa que n'està completament enamorat, cosa que fa envermellir a la jove novicia (ojo al dato, que no és monja, és només aspirant a monja, com la froilan Maria de Sonrisas y lágrimas). I bueno, tot està explicat amb humor i acudit, és una obra molt còmica i en plan divertida.

El que si que hi ha són molts combats: un percentatge molt elevat de pàgines passen sobre el ring o al propi gimnàs. Però tampoc és allò que es faci pesat, no. Crec que la manera com té de narrar els combats és molt apropiada i pot agradar tant els amants d'aquest esport com els que no en tenen ni idea (sempre s'aprèn alguna cosa, tot sigui dit).

Resumint, a falta de llegir l'obra completa (puc imaginar-me com acaba) la meva nota final són tres estrelles. Distreta, divertida, però poc més.


05 d’agost 2017

Restaurant de la setmana: Mo te magno

Aquesta setmana, un italià ben a tocar de la presó Model: el Mo te magno.

Aviam, no sé que dir d'aquest restaurant. Començaré pel principi: volia dinar per la zona i vaig buscar un italià que tingués més o menys bona reputació. Ja sé que el Tripadvisor està molt trallat i que no sempre és un bon indicador, però vaig basar-me amb la puntuació d'allà per considerar que era un bon lloc (està en la posició 155 de 8.132 localitzats a Barcelona, amb 266 vots, que tampoc són massa, però bueno). Per lo que ho volia, ja m'anava bé!

Què va passar? Doncs que el local ÉS SÚPER PETIT. Bé, no és quie sigui petit, és que han volgut aprofitar al màxim l'espai que tenen i això és súper incòmode pels que hi van a menjar. Us faig un plànol ràpid:


Nosaltres estàvem a la taula groga. El plànol és més o menys, però crec que és bastant fidedigne.
Total, com us podeu imaginar, amb prou feines pots tenir una conversa sense que el del costat hi participi plenament, així com tu a les seves.

Dos problemes principals: no pots tirar la cadira endarrera ni endavant: estàs encaixonat i és súper incòmode. Totes les taules eren plenes i bé, no pots deixar ni la bossa enlloc. L'altre problema gran és: com entra la gent que té la taula enganxada a la paret? doncs ja us ho dic jo ara: fent aixecar als que estan al teu costat. A mi em va passar, i clar, entre que amb prou feines et pots moure tu, aixecar-te per deixar passar al del costat és un engorro. Un cop ha passat, torna a encaixonar-te i torna a aixafar-te. No vull ni pensar amb les dones embarassades o amb persones de mobilitat reduïda.

Tot això és una pena, perquè realment el menjar estava molt bo i el menú migdia és força complet. Però vamos, jo no hi tornaria ni el recomanaria (a no ser que aneu a la terrassa o demaneu menjar per emportar, que crec que també ofereixen la opció).

👉 MO TE MAGNO
📧 Provença, 16
📞 93.163.01.11
💶 Menú migdia per uns 10 euros.

02 d’agost 2017

[Lectures] The Big game (Dan Smith)

The Big Game és una novel·la juvenil escrita per Dan Smith i portada a la gran pantalla l'any 2014 per un director finlandès (Jalmari Helander) i protagonitzada pel "mismíssim" Samuel L. Jackson.

Sigui dit per endavant que la pel·lícula no l'he vist i que no crec que la vegi mai, ja que el llibre -ja adelanto- que no m'ha agradat massa i pel que veig la pel·lícula va passar sense pena ni glòria, perquè de 1500 vots a Filmaffinity no ha arribat ni a l'aprovat mínim (4,3 de mitjana).

El llibre, com deia fa un moment, no m'ha agradat gaire. Però el plantejament no està malament: en un poblet perdut de Finlàndia hi ha una tradició en la qual els nanos que compleixen 13 anys han de passar una nit al bosc i tornar al poble l'endemà amb una caça (un conill, un cèrvol, un òs, el que sigui). I la història comença així, quan el noi Oskari inicia el seu ritual tot i sabent que farà el ridícul perquè mai ha sigut capaç de caçar res ni tan sols de fer una foguera. 

Però el que no s'espera l'Oskari -ni ningú- és que aquella nit hi hagi una "gran presa" al bosc. No diré el que és (veig que a l'argument de la pel·lícula, així com en el trailer, això es diu de seguida... però al llibre ho mantenen en secret). De fet, és que el llibre dóna la importància principal al noi (convertint-se en una novel·la juvenil)... i la pel·li no: està més enfocada a un públic adult.

Total, que el que llegim és gran aventura que durarà tota la nit i que estarà plena de mil i un perills. La història no em va arribar a agradar perquè la vaig veure molt forçada i amb detalls poc creïbles, però sense cap mena de dubte estic segura que és molt millor que la seva versió cinematogràfica.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails