24 de juliol 2017

Micro-ressenyes de còmic 2017 (núm. 5): Como viaja el agua | El pájaro azul | Que no, que no me muero

Cinquena entrega de "micro-ressenyes de còmic".
Aquesta vegada, tres. Allà va:

1. Como viaja el agua (Juan Díaz Canales)


Aquesta història és una mica estranya. Comença com una mena de thriller en el qual veiem a un home de 83 anys que, juntament amb els seus amics, decideixen robar coses i vendre-les. Aquest fet porta bastants problemes al seu fill, que és policia... però la cosa comença a complicar-se quan els amics del iaio comencen a morir sense cap raó aparent.
Això seria la part bàsica, l'argument. Després hi ha tota la resta... la part com... més filosòfica. L'autor intenta mostrar coses com les diferències generacionals, la pobresa, i la por a morir... tot amenitzat amb una mena de to sobrenatural que a mi m'ha frenat bastant. Però és un bon guió, i ben trobat. Ah! i també vull destacar que està ambientat a Madrid, que la ciutat hi surt molt.

2. El pájaro azul (Takashi Murakami)


Em va encantar "El perro enamorado de las estrellas" i aquesta no m'ha decebut gens (bé, si hagués de triar em quedo la del gos, eh!). De nou són tres històries entrellaçades que faran que estiguis a punt de llagrimeta. 
La primera història va sobre un accident de cotxe.. i d'allà, una mica de tot. Demència, vellesa, pèrdua de persones estimades, famílies que es queden sense una part dels seus membres, desastres, esperança, vida. La veritat és que m'ha arribat al cor. És molt bonic, és molt tendre, és dur i trist en la justa mesura i, sobretot, està molt ben dibuixat. Vamos, que doneu-li una oportunitat, no us en arrepentireu. 


I de pas llegiu el del Perro enamorado de las estrellas, que amb una coberta així, crec que ningú s'hi pot resistir (si hi hagués un premi de portades cobertes, jo voto aquesta!).




3. Que no, que no me muero (María Hernández / Javi de Castro)


Un altre còmic imprescindible (més que l'anterior i tot). Trobo que calen més còmics així. Us explico: la Lupe és una dóna que té càncer. Ja de per sí això és una putada, però més putada és que tothom et consideri una persona dèbil/malalta/sensible/delicada, etc. Això és el que fot més. Que t'intenin vendre una vida positiva plena d'ànims i receptes miraculoses ("he llegit que això ajuda a prevenir/curar/aturar el càncer"...). 

No és una història seguida, sinó que són com mini-històries o mini capítols, seguint un abecedari. L'humor irònic que desprèn malgrat ser el tema que és, és digne d'admirar. Jo us diria -de nou- que li doneu una oportunitat, que encertareu. Els dibuixos, de Javi de Castro, acompanyen a la perfecció. Us deixo un exemple...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails