19 d’octubre 2017

48 Open House Barcelona - 2017

Aquest cap de setmana és l'Open House! Sens dubte, un dels meus esdeveniments preferits de l'any (per desgràcia, sempre coincideix amb el cap de setmana de l'any que té més opcions d'oci xD). Us deixo la web per a que pogueu consultar la llista d'edificis:


I de pas, aprofito per fer una cosa que sempre penso que vull fer i maig la faig, que és recopilar en un sol post tots els edificis que he pogut visitar gràcies a l'esdeveniment i enllaçar-ho amb l'entrada de blog que li vaig dedicar on podeu trobar més info i més fotos. A vegades va bé, si no saps per on tirar... i ja fa vuit anys que el fan! :-)

Els posaré per ordre cronològic visitat

(totes les fotos són meves, per cert, tot i no ser gran cosa).


2010
  • Xarxa de clavegueram de Barcelona. 
    https://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2010/10/xarxa-del-clavegueram-de-barcelona-48-h.html
    Potser perque va ser la primera, potser perque era un lloc especial. Per mi, de les millors visites. El que expliquen és curiós! Si no trobeu lloc per visitar-les ara, que sapigueu que a la Fàbrica del Sol de tant en tant organitzen visites. Per cert, aquesta foto que us poso, me la van comprar per exposar-la al Museu d'Història de Catalunya a la col·lecció permanent :-)




2011


  • Fàbrica Damm
    De la Damm no tinc fotos ni entrada. :-) Però potser ja hi heu estat, ja que fan moltes activitats culturals. També podeu anar a sopar a la fàbrica Moritz, que té també els dipòsits a la vista. :-)

2012
  • Casa Macaya
    Del 2012 és cert que hi ha edificis dels quals no en vaig fer entrada de blog. Però bueno. Està bé, però ha perdut l'essència. És un edifici de caràcter pràctic (o almenys ho era al 2012, ara ja no sé realment quina funció fa i em fa mandra buscar-ho) :-)

  • Col·legi d'advocats
    D'aquesta tampoc en vaig fer entrada de blog, però en recordo el motiu: ens van explicar tanta cosa i tot era tant interessant que no vaig parar de fer anotacions... i després em va fer pal traslladar-ho tot al blog, perque volia que fos una entrada molt completa. I clar, les coses que te les vols currar al final són les que deixes pel final (o inclús per mai) XD ÉS UNA VISITA OBLIGADA (sobretot si sou bibliotecaris, ja que la biblioteca ocupa gran part de la visita, ijij).

  • Conservatori de música
    Mmm.. pel que veig d'aquesta tampoc en vaig escriure res XD. Que vaga que era, al 2012. Doncs bé, és una pena, perque ens van explicar que l'escola havia sigut antigament una escola per persones cegues (crec...) i vam visitar tots els espais incloent les golfes, on ens van explicar que havien trobat un manuscrit abandonat d'algú important... crec que un compositor famós... ostres, quina mala memòria que tinc. Recordo que la visita em va agradar perque és un edifici que per molt que passava per davant mai hi havia entrat. 
  • El Molino
    Sense link, tampoc. La visita va coincidir amb la recent nova obertura. Ens van ensenyar tots els racons, començant per l'escenari i acabant pel darrer pis, on des de la finestra podem, com qui diu, tocar les famoses aspes.
  • Mercat de la Barceloneta
    Tampoc hi ha enllaç. Igual que el Patronat Ribas, d'aquest edifici en guardo bon record perquè també vaig ser voluntària. Tot i que aparentment no hi ha gaire cosa per veure, és realment sorprenent tot el que amaga un mercat i no ho saps. Per exemple: el pis superior amb les oficines (sovint passa desapercebut en els mercats de Barcelona) o el subterrani, que és per on arriben els camions amb les comandes, així com les sales de refigeració.


  • Torre Banc Sabadell
    http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2012/11/torre-del-banc-sabadell-open-house-bcn.html
    Em va sorprendre bastant. Hi anava bàsicament per les vistes i m'havien dit que s'hi formaven moltes cues. Això segon és cert.. i pel que fa el primer comentari: sí, lo millor són les vistes... però em va sorprendre la quantitat de disseny que alberga el seu interior. Per exemple, que els despatxos del pis 22 cadascun està decorat per un dissenyador diferent. Curiós, si més no.


2013


2014


  • CMNT
    He de confessar que vaig anar aquí perquè el tenia molt a prop de casa, jeje. M'esperava una empresa avorrida i vaig trobar-ho un lloc interessant que, a més, havíen reaprofitat una antiga fàbrica de les que tant abundaven abans pel Poblenou. 


  • La Salle Comtal
    Aquest no té link i em sap greu. Visitar escoles em fa molta gràcia, sempre penso que el cole que vaig anar jo també quedaria molt bé per un OpenHouse, jeje. El recorregut que et fan és força ampli i, important, ens el va fer una persona que treballava allà, cosa que és d'agraïr perquè sempre és coneix millor un espai quan t'ho expliquen de primera mà.

2016

    • Antiga fàbrica tèxtil Macson (IED Barcelona)
      <sense link>. Escola de disseny  que hi ha al Barri de Gràcia i que toca diverses especialitats. Antigament havia sigut una fàbrica i, més antigament, un convent. La persona que ens va fer la visita ens va dir que hi havia un camí -ara tapat- que comunicava amb un monestir que hi havia per allà a prop.


    I fins aquí.
    A veure aquest any, com va... :-)

    Ja que hi som, mirant la llista d'edificis veig que hi ha molts que he visitat per lliure o per altres esdeveniments, fora de l'Open House. Els afegeixo aquí, per si algú també té curiositat per anar-hi. Però no posaré quasi fotos, que sinó no acabem mai :)









    • Fàbrica Lehman
      http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2013/10/leditorial-comanegra-i-la-fabrica-lehman.html
      S'hi conserva l'antiga xemeneia i ara és un lloc molt cuco, però aquest espai ha sigut fàbrica de moltes coses: des de caps de nina a plats i coberts. Allà dins tenen la seva seu els de l'editorial Comanegra: si aneu a la presentació d'algun llibre o a alguns dels seus actes podreu veure-ho. Igualment l'accés és sempre gratuït, només cal fixar-se amb una porta que hi ha al carrer Consell de Cent :-)

    16 d’octubre 2017

    Austràlia [2a part] - Gold Coast & Byron Bay

    He aprofitat que tenia uns dies lliures per posar l'ordre definitiu a les fotos del viatge de l'estiu. Ara que ja fa un mes que vaig escriure la primera part del viatge, em proposo a fer la segona. :-)

    GOLD COAST

    Dia 4

    Fins el tercer dia vam ser a la ciutat de Brisbane, amb un clima molt estiuenc. Però l'estiu de veritat (tot i ser hivern) ens va arribar quan vam posar els peus a Gold Coast, una zona surfera molt semblant a Califòrnia per les seves platges i els seus alts edificis. En realitat està molt a prop de Brisbane: amb una horeta i pico de tren hi arribes.

    Ens vam allotjar a un hostel molt juvenil que MIRACLE! tenia rentadora i assecadora gratuïta (es diu: DOWN UNDER). Ens va agradar molt, ja que l'hostel que teníem a Brisbane era una mica més cutrillo. Estàvem en plena zona sufer (Surfers paradise). També va donar la casualitat que el dia que vam arribar feien barbacoa gratuïta: no es podia demanar més :-)

    Perque us feu a la idea, la zona és així. Una mica com Lloret, jeje



    Hi vam anar amb una amiga de ma germana i la idea era passar-hi dos dies. Com que el lloc en sí es pot veure amb un dia, vam estar mirant diferents opcions per l'endemà i vam optar per fer l'excursió a Byron Bay, una zona també surfera i també turística. Vam pensar que lo millor era llogar un cotxe i com que el teníem per 24 hores, vam aprofitar per anar a un far que hi havia per Golden Coast per veure com marxava el sol (atardecer).

    Ah! I per la nit vam passejar una mica per la zona i vam trobar un lloc anomenat SPANISH DOUGHNUTS i en comptes de donuts eren... xurros! :-)


    Dia 5: Excursió a Byron Bay

    En poc més d'una hora ens vam plantar en aquest poble. Diuen que antigament era un lloc hippy-bohemi i tal, però ara és más de lo más. Antigament el lloc es deia CAVVANBAH, que vol dir "lloc de trobada", però James Cook li va posar el nom de Byron Bay en honor al senyor John Byron, un oficial naval que va navegar per tot el món i que casualment era l'avi del poeta Lord Byron.

    A part de la platja i els dos carrers principals, el més important és un far i una placa on posa que ens trobem en el punt més oriental d'Austràlia. :-) Val a dir que per arribar al far hi havia un camí curt i un camí llarg i com que ens vam equivocar diverses vegades vam acabar caminant moltes hores i morint de calor i deshidratació quasi bé.

    Aquesta és una foto de quan estàvem a mig camí (encara) i veiem el far súper lluny.


    Però bueno, vam arribar. I no tinc cap foto on surti bé, jajaja. Si miraves avall veies dofinets (bé, també poden ser taurons, però no crec). Cal dir que em vaig passar tot el viatge esperant veure balenes pel mar i NO EN VAIG VEURE CAP. Se suposa que aquesta época de l'any van passant moltes. Tinc mala sort ¬¬.


    Per la nit, ja de nou a Golden Coast, ens vam acomiadar de la ciutat i vam fer algunes fotos més. A les nits refrescava una mica, però realment l'hivern ja ens el vam trobar l'endemà, que es quan vam enfilar cap a Sydney.


    Dia 6

    El sisè dia del viatge vam tencar la segona etapa i vam enfilar cap a Sydney. A última hora ens van canviar l'hora del vol i ens va trencar una mica els esquemes, però vam fer més voltes per Golden. A mig matí vam anar a Coolangatta, una ciutat on hi ha l'aeroport i vam esperar pacientment que arribés l'hora de volar :-) 

    Una petita menció a dues cadenes de menjar que ens van agradar ^^: El Guzman y Gómez (taquería mexicana) i el Grilld healthy burgers. Mmm. :-)



    11 d’octubre 2017

    [Lectures] La leyenda de SonGoku (Osamu Tezuka)

    Una de les coses que em vaig comprar al Saló del Còmic passat, va ser el pack de quatre còmics de "La Leyenda de SonGoku". Estaven d'oferta (i de fet aquí encara ho estan) i vaig pensar, "mira, compra'ls, que no deixa de ser una obra interessant".
    I bé, el temps va passar i li va tocar el torn de lectura. Ja us avanço que em vaig avorrir bastant.

    La història no neix de Tezuka, sinó que com molts ja sabeu, es tracta d'una llegenda xina que també va adaptar Toriyama per crear una de les sèries més conegudes del món mundial :)

    Però bé, anem per ordre: Osamu Tezuka va decidir fer la seva adaptació a principis dels anys 50. 

    El protagonista és un mico descregut que, castigat per les seves entremaliadures i per la seva ofensa a l'hora de voler enfrontar-se a Buda, haurà d'acompanyar a un monjo budista pel seu camí fins a la Índia i recuperar així unes escriptures sagrades.

    I així passem els quatre volums... amb humor i algun cameo, però no deixa de ser un còmic llarg dividit en 4 volums rebossant d'historietes curtes que al final acaben avorrint. Excepte dos o tres ocasions, l'esquema és aquest:

    - Comença el capítol, arriben a un poble
    - Tenen gana (un dels protagonistes, sobretot) busquen menjar... miren el poble
    - Troben algun problema
    - El problema es fa més gros, el Goku intenta salvar la situació amb ajuda d'algun Déu
    - Fi del problema, seguim el camí.

    - Següent capítol: arriben a un poble ...

    A veure, tampoc vull carregar a tope contra ell. Sóc conscient de l'època en que s'ha escrit, la seva funció i qui signa l'obra. Criticar seria pecat. Però hem de ser realistes: costa molt que funcioni algo així avui en dia. I ah, el final és patètic: després de quatre volums per anar a buscar les escriptures, es soluciona en dues o tres pàgines. Mmmmm...

    09 d’octubre 2017

    [Lectures] Quan anàvem a les monges


    Fa uns quants mesos em vaig llegir un llibre titulat "Quan anàvem a les monges". Sabeu el llibre de "Generació Tomàtic"? Doncs aquest vindria a ser una cosa semblant però per la generació anterior.

    De totes maneres, he de dir que el meu cole, a finals dels 80 i principis dels 90 estava molt antiquat. Ara em consta que fan robotets i tenen tablets, però fins no fa pas gaire s'hi feia punt de creu. El llibre, doncs, malgrat ser distant en molts aspectes, em va fer arribar molts bons records. En compartiré alguns per aquí.

    Contingut del llibre

    Hi ha set capítols:
    1. Vaig a una escola de monges
    2. Les monges
    3. A classe
    4. L'hora del pati
    5. El menjador
    6. Moments únics
    7. Quan sortíem de classe
    Més que fer un resum de cada part, parlaré de coses sueltes que m'han fet gràcia :)
    • L'uniforme. Nosaltres teníem el "pitxi", una mena de vestit gris d'una sola peça. Després teníem la bata (amb una butxaqueta) i l'uniforme que feièm servir per anar a "gimnasia". Aquest últim era de samarreta groga amb l'escut del cole i pantalons negres. A l'hivern el pantaló era llarg i teníem una jaqueteta a conjunt. També és el que fèiem servir quan anàvem d'excursió.
    He trobat unes fotos de l'època on surt el pitxi i el xandal
    (com que a les fotos no surto jo, taparé la cara als meus companys, jajajajaja)



    • Les cançons. I la guitarra!! Teníem algunes monges modernes ("monges progres", com diu al llibre) que tocàven la guitarra. Això feia més amena la cantada de cançons. Com ja sabeu, en un col·legi de monges... es canten moltes cançons, jajaj
    • Les classes.... bé, aquí hi ha de tot una mica. Com que no és la primera vegada que parlo de coses del cole aquí al meu blog, us remeto a que llegiu aquestes dues entrades:
      • Adéu, Sor Gràcia - De la qual en destaco les classes de dibuix i les de pre-tecnologia, que també surten al llibre, i amb la qual vam poder fer un PITUFO de fusta. També he de dir que les classes de dibuix molaven fins que va arribar el dibuix tècnic i geomètric, clar.
      • S'ha mort Sor Pura - De la qual vull posar una imatge que hi ha al llibre i que segur que vosaltres també heu patit aquestes coses:


    • Costura. Per raro que sembli ara, abans als col·legis de monges es feia costura. I no parlo de la dècada dels 60 ni dels 70. Estic parlant de mitjans dels anys 90! Recordo algunes coses concretes, com ara "l'arpillera" o "el macramé". L'aripillera era un tros de sac on vam haver de bordar-hi un escut. SÍ, UN ESCUT. UN ESCUT ESPORTIU. Ara hi penso i se'm fa raro, però en aquell moment només una nena de classe s'hi va oposar i va voler fer un escut de pau (la monja s'hi oposava, volia un escut oficial... no sé com va acabar la cosa). Jo vaig fer l'escut del Barça... com quasi tota la classe. També vam fer punt de creu en una tovallola (em va sortir fatal i no el vaig acabar.... la tovallola va còrrer per casa molt de temps...). I el MACRAMÉ. Mare meva... la de nusos que vam fer. Una companya amb ganes va voler fer una hamaca (tampoc sé com va acabar la cosa).
    • Les classes d'educació física. Llavors li deiem gimnàsia, tal qual. La profe que vam tenir a 6è, 7è i 8è ens feia fer exercicis d'escalfament a l'inici. Al llibre això surt i li diuen "taules de gimnàstica sueca". Però lo curiós no és això, sinó el fet que la profe ens posés quasi sempre la música dels BOBOBOBS
    I bé, és que .... de veritat! el llibre té moltes coses que voldria comentar però se m'està fent llarg, això, jajaja. Jo em poso a dibuixar coses del passat i no pararia....

    Us poso una última foto i un últim dibuix.
    • Al vostre menjador escolar, els plats i gots també eren així?? :-)


    • Sóc la única a qui li feia (i li fa) por entrar a jugar a la corda quan la partida ja està començada?
    (com es nota que ja no tinc ganes de dibuixar, jajaja).

    Algun dia parlaré de les classes de música i la flauta....

    08 d’octubre 2017

    Pel·lícules: Okja | The discovery | El guardián invisible | Bajo la misma estrella | Antes de ti | La seducción


    Còctel de pel·lícules diverses. Aquestes són algunes que he vist darrerament. La que més m'ha sorprès és la de Okja, per cert.

    1. Okja (2017)

    Fa de mal pronunciar, però aquesta pel·li sud-coreana és de les pel·lícules que més m'han sorprès darrerament. Tot i que n'havia llegit l'argument, no m'imaginava que la peli tindria un desenvolupament tan peculiar: en alguns moments sembla una peli d'humor asiàtic i en d'altres, et poses a plorar. És una peli tirant a rara.



    Ojka és el nom d'un súper-porc, o sigui: un porc gegant. 10 anys abans dels fets que expliquen la peli, una empresa multinacional vol acabar amb la fam al món i crea genèticament 10 porcs gegants per a repartir-los per tot el món i veure com van creixent. Però quan passa aquest període de temps... l'empresa vol recuperar-los per menjar-se'ls, juntament amb la resta de súper-porcs que han anat creant en tot aquest temps. I és aquí on entra la MIJA, la nena que ha cuidat de l'Okja durant tot aquest temps i que no està disposada a perdre'l.
    Vamos, una peli vegana per despertar consciències!

    (🎬Nota Eli: 7 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,7)


    2. The discovery (2017)


    Les pel·lícules que plantegen la vida després de la mort en plan científic i coses per l'estil em produeixen molta impressió (com la que vaig comentar fa poc, del Proyecto Lázaro). 

    Aquesta peli en concret, protagonitzada per un Robert Redford molt vellet, parteix de la premisa que un científic ha descobert que després de la vida hi ha una altra vida. I això ha provocat una mena de caos mundial en el qual la gent es vol suicidar per poder passar directament a la nova vida. Però hi ha gent que no ho veu gaire clar i intentaran desmuntar la teoria. Podran?


    A veure, és una peli fluixeta. No acaba de transmetre emoció ni tampoc els personatges són del tot convincents. Fallen coses... però és passable.

    (🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 5,3)


    3. El guardián invisible (2017)

    Tenia moltes ganes de veure aquesta adaptació cinematogràfica: els llibres em van enganxar força. Quan la van fer al cine se'm va passar i ara l'he recuperat pel Netflix. I trobo que és bona adaptació! Per començar surt la Marta Etura (ella personalment no m'agrada però com actriu, molt!) i bé, si s'han llegit els llibres crec que la peli és bastant fidel i no es deixa cap element important. S'ha plasmat molt bé l'ambient fosc i plujós de la zona del Baztán i la família de la noia, així com les germanes, la mare i la fàbrica dels mantecatos.

    Si no sabeu de que va, us ho explico en dues línies: en un poblet petit del nord d'Espanya, un misteriós assassí en sèrie ha començat a fer de les seves i aplica un extrany ritual. Serà la inspectora Amaia Salazar, nascuda allà i amb passats familiars foscos, la que se n'haurà de fer càrrec.


    De totes maneres, crec que si una persona mira la pel·lícula sola, aquesta potser passa desapercebuda. No sé si m'explico.

    (🎬Nota Eli: 7 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 5,7)

    4. Bajo la misma estrella (2014)

    Best seller juvenil que tracta sobre el càncer en persones joves i que van fer-ne una peli ara fa tres anys. Els protagonistes són tots nanos amb càncer i especialment un noi i una noia que s'acaben enamorant.
    El llibre no em va agradar gaire (potser sóc la única del món que ho pensa) però curiosament la peli em va agradar molt més. No sé ben bé el motiu: suposo que em va emocionar més i vaig sentir més empatia pels protagonistes (molt ben escollits, per cert).

    (🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,7)


    5. Antes de ti (2016)

    Pel·lícula romàntico-dramàtica de diumenge tarda que pasaria del tot desapercebuda sinó fos perquè està protagonitzada per un noi que surt a les pelis de los Juegos del Hambre i una noia que tothom coneix perquè vol conquerir els siete reinos amb els seus dracs voladors. Sí, exacte: en aquesta peli la protagonista és la Emilia Clarke, la Danerys Targaryen. Però hi fa un paper molt diferent, jeje.

    De què va? --> La Lou, una noia optimista, somrient i creativa, aconsegueix d'un dia per l'altre una feina molt curiosa: fer companyia a un noi que té el cos pràcticament paralitzat. Us recordeu la peli de INTOCABLE? doncs més o menys lo mateix, però amb el punt romàntic que l'altra no té.

    (🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,3)


    6. La seducción (2017)

    Ja per acabar, l'altre dia vaig anar al cine a veure aquest remake d'una peli del Clint Eastwood dels anys 70. Aquest cop amb el Colin Farrell i la Nicole Kidman.

    L'acció es desenvolupa a l'any 1864 i en plena guerra civil nord-americana. Una jove resident d'una escola femenina troba un ferit al bosc i decideix emportar-se'l a casa, però clar, és de l'altre bàndol. I bé: el que comença com un fet curiós per trencar la rutina de l'escola acaba sent un GRAN problema per a totes. He de dir que la peli dura hora i mitja i durant quasi la primera hora és MÉS LENTA QUE UN CARGOL. Algun dia hauria de veure la versió original, la dels anys 70.

    (🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 6,1)

    03 d’octubre 2017

    Aquests dies...


    Em fa tanta ràbia, sento tanta impotència i em fa tanta mandra tot plegat, que deixaré només un dibuix per resumir-ho tot. Diumenge vaig votar. Vaig passar-me moltes hores a la meva escola, protegint paperetes i urnes amb la resta de veïns; entre els somriures i la por pels missatges que arribaven d'Internet.

    I no, no van venir a carregar contra nosaltres. Però cada escola abatuda és la nostra escola. Cada urna requisada és la nostra urna. I SI EN TOQUEN A UN, ENS TOQUEN A TOTS.

    Adéu, Espanya.

    29 de setembre 2017

    [Teatre] Fantasmes (Històries de pau i justícia)

    Fa poc, durant les festes del Poblenou, vaig anar a veure una obra de teatre a la Sala Beckett. 

    Avui en dia aquest espai no és només una sala de teatre sinó que -tal com diuen ells- són un espai de creació, formació i experimentació teatral. I és cert que hi fan moltes coses: només cal veure la seva atapeïda pàgina web per veure totes les activitats, cursos i obres que s'hi fan. Avui en dia aquesta Sala/Obrador gaudeix d'un patronat de 12 dramaturgs de primera línia.... i abans va ser l'edifici d'una cooperativa. La COOPERATIVA PAU I JUSTÍCIA.


    I em centro en aquest tema perquè l'obra de teatre que vaig anar a veure anava precisament d'això. Sota el títol uniforme de "FANTASMES", varis actors i actrius van donar vida a diferents persones que havien treballat a l'antiga cooperativa: paradistes del mercat, mestres i alumnes, biblioteca, escola de dansa, grup excursionista, teatre i antics dirigents que van fer el possible per tirar-la endavant...

    I és que la cooperativa va tenir un paper molt significatiu al barri de Poblenou. Aquesta en concret es va crear a finals del segle XIX i, tot i que no n'era l'única, si que va ser de les més concorregudes. Als anys 80 (o sigui, fa uns 30 anys) encara estava activa.



    Total, ¡al grano! sota la direcció de Sergi Belbel, actors i actrius van representar-nos aquestes veus del passat. I lo curiós de tot és la forma de representar-ho, ja que no t'estaves quiet en una cadira veient l'obra, no no, sinó que cada representació es feia en un espai diferent. Molt contextualitzat!! Total, que els assistents a l'obra ens vam dividir en grupets i ens vam anar dividint per l'edifici per veure micropeces de teatre. Val a dir que totes les escenes estaven inspirades en converses reals amb veïns i antics cooperativistes :-) 


    L'obra, que ja s'havia representat amb anterioritat i va tenir éxit, es va tornar a repetir durant tres dies de setembre en un sol horari i a un preu molt bo. Realment, una sort haver pogut anar! I des d'aquí vull felicitar als artistes pel gran esforç i encaix que van haver de fer, ja que anaven d'una escena a l'altra repetint coses i participant en diversos esquetxos per tal de que tothom pogués gaudir-ho bé i sense aglomeracions. Una obra ben cuidada! (Gràcies Rosa Molina per l'espectacle i per avisar-me!)

    LinkWithin

    Related Posts with Thumbnails