21 de febrer 2018

Harry Potter Exhibition (Madrid)

Aquest cap de setmana he estat a MADRID.

He fet diverses coses, però el motiu principal del viatge ha estat la expo de Harry Potter. Vale, podria passar sense anar-hi, però qualsevol excusa és bona per sortir una mica de casa i airejar-se.

HARRY POTTER EXHIBITION



La expo és un calc del que tenim aquí a Barcelona amb Juego de Tronos (aquí us en vaig parlar). Una web molt similar, un espai molt similar... i un tipus de producte molt similar: cosetes per veure, roba, escenaris diversos... i bueno, doncs això. Ara, m'ha agradat? Sí, això sí. Jajjaja! Una mica cara, també s'ha de dir (vaig dir el mateix amb la de Joc de Trons). I ah, una mica lluny... IFEMA està al quinto pinto jejejejeje.

De bones a primeres, només entrar, trobem un animador que fa una mica el joc de triar voluntaris per mirar a quina casa van (sempre amb el barret seleccionador, és clar!).


I després ja passem cap dins. Una de les primeres coses que trobem és la simulació del dormitori del Harry i el Ron. No us posaré fotos de tot... no acabaríem, però una mica les més destacades perquè us feu una idea del conjunt global de l'expo.


Veieu, això us el que us deia. Roba i més roba. Uniformes, roba de carrer, roba per jugar al Quidditch...





Hi havia un lloc on podies agafar una pilota de Quidditch i encertar-la en uns forats... i també, prop d'allà, hi havia una simulació del jardí on tenen les mandràgores i tot el que es necessita per a la seva cura :-) Feien el seu soroll insoportable característic... la meva amiga deia que eren com gatets petits plorant molt.


Més cap al final hi havia la zona dels mortífagos, Voldemort i els dementors. Mentre ho observava, pensava que hi ha moltes coses que he oblidat completament. Si no fos perquè tinc uns 40 llibres a casa esperant per ser llegits, m'agradaria tornar a rellegir-los des del principi... vaig gaudir molt d'aquestes lectures i em van acompanyar durant molts anys!



Ah. I el Dobby. Elf lliure!

En resum: moltes coses millorables però a mi, en general, no m'ha semblat mala expo. òBviament es podrien haver fet mooooooooolltes altres coses i moooolt més dinàmiques... però bueno. La veritat és que em va anar molt bé la Pottercon del desembre a Barcelona (La UB serà sempre Hogwarts jeje), així vaig refrescar una mica la màgia ;-)

20 de febrer 2018

[Lectures] Historia de una maestra (Josefina Aldecoa)

Com alguns de vosaltres ja sabeu, a les Biblioteques de Barcelona enguany s'hi fa una activitat que es diu "Velocirepte". És de fet, una cosa que no és nova: l'any passat ja es feia a la biblioteca de Sagrada Família i enguany ho han ampliat a tota la ciutat. 
I de què es tracta? Doncs de llegir 12 llibres en 12 mesos, seguint unes temàtiques concretes.


Gener s'ha dedicat a Àfrica. Que no és un país, sinó un continent jeje. (Ho dic perquè el repte es deia així "Àfrica no és un país"). Jo vaig triar aquest llibre:


Vale a veure. No és molt africà. Ho sé. Però us explicaré que va passar: vaig anar a la biblio a inscriure'm (et donen un estoig i una cartilla per anar posant segells mensualment). A la secció de novetats hi havia llibres africans recomanats, però tots els que jo volia... no hi eren. I vaig trobar aquest, ... estava recomanat allà! duia la pegatina de "Repte gener". La cosa cola perquè la noia, mestre de professió, va a Guinea a passar una temporadeta.

Resum i opinió del llibre

M'ha agradat força.
La novel·la (que després vaig saber que era una trilogia) es situa a l'any 1923, quan una jove Gabriela rep el seu títol de mestra. La primera feina la porta cap a una escola rural i allà comença a topar amb la tradició, la pobresa i les ments més tancades de l'Espanya profunda. Però també amb nens àvids per aprendre coses noves, així com mares que necessiten formació de tota mena i a les quals ella intenta ajudar com pot. 

Després el destí la porta a Guinea, on coneixerà un altre tipus d'escola i un altre tipus de gent, però on també toparà amb gent de tota mena, no sempre recomanable... i bé, finalment torna a Espanya i s'estableix en un poble petit, aquesta vegada ja amb parella i també lluitant contra tota mena de contratemps i adversitats.

El rerefons de tot plegat -o, de fet, no tan rerefons- és la situació política de la segona meitat dels anys 20, on es comença a formar la base del que serà la república i amb el temor de que cada cop hi ha més tensió i sembla que la cosa no acaba d'anar bé (tampoc és dir un spoiler si dic que s'acosta la Guerra Civil, no? jejej).

Doncs això. I realment m'ha agradat perquè està explicat d'una manera molt propera i molt clara, et fas a la idea en tot moment d'on són i com es l'escola i el poble on viuen. Es una prosa agradable que fa de bon llegir i que permet que puguis llegir el llibre amb certa rapidesa sense necessitat de sentir que estàs llegint massa ràpid i t'estàs perdent coses. No sé si m'explico.

Ara ja només em falta buscar el segon volum i el tercer... que ja tinc ganes de saber com continua la cosa :-)!

18 de febrer 2018

Pel·lícula de la setmana: La llamada

Digueu-me ignorant: fins fa un parell o tres de setmanes no sabia qui eren els "Javis". Havia sentit a parlar de la pel·li aquesta, sí, però res més. Per no saber no sabia ni que era un musical ni molt menys que era una obra de teatre que estava triomfant a Madrid.

Però clar, comences a sentir-ne tant a parlar que de cop te la posen al Netflix i t'entren ganes de veure-la  jejeje I m'ha agradat molt! és divertida i distreta, per passar una estona divertida.


És una peli que aporta bon rotllo.
El punt de partida és un campament religiós per a noies adolescents on hi ha dues chonis que només pensen en sortir de festa, ballar reggeton, liar-se amb tios i muntar el seu propi grup musical. Però una d'elles... REP LA LLAMADA (el títol de la peli ja és un spoiler en sí mateix, però ho deixarem aquí, jejeje) i bueno, la peli va d'això, de com respondre a "la llamada" amb coherència. 

Les quatre protagonistes encaixen molt bé i tenen situacions molt divertides (les dues monges donen molt de joc, sobretot la més gran i la seva idea de modernor). També m'ha agradat molt que aparegués una cançó que antigament m'havia agradat i que havia quedat en l'oblit de les meves neurones: TODAS LAS FLORES, dels Presuntos Implicados. De fet, ja tinc ganes de cantar-la en un karaoke, és ben típica de karaokes, sí, jejeje. Us deixo amb la cançó per si no sabeu quina és:


Vale, pues lo dicho: una pel·lícula divertida per passar-ho bé i oblidar les penes... que per darrerament són moltes (no parlo de mi, parlo a nivell nacional). 

17 de febrer 2018

Restaurant de la setmana: El cul de la lleona

Els més avispats ja heureu notat, pel títol, que aquesta setmana us parlo d'un restaurant gironí. Si no sabeu de què va la cosa, aneu a Girona i pregunteu on és la lleona, pugeu els escalonets i feu un petó al seu cul de pedra, jej.

Però no, no vull parlar d'això ara... sinó del restaurant que porta aquest nom i que està pel Barri Vell de Girona. La veritat és que ja vàries setmanes que vam anar, però no vull que caigui en l'oblit: vam menjar-hi molt bé! I lo bo és que el vam trobar de casualitat i just a l'hora que teníem gana 🍽

El menú valia 10 euros (entre setmana) i hi havia moltíssims plats per escollir, tant de primer com de segon. Mireu:


No tinc cap foto dels plats, només del postre:


He vist per internet que abans era un restaurant de cuina àrab. Ara ja no, és tot d'aquí. Segurament hagi canviat de propietaris. El que sí que ens va agradar molt era la música de fondo, jeje, era així antiga, dels anys 80.... s'escoltava lleugerament però no molestava gens.

És un local petitet, malgrat que té dos pisos. Hi vam anar força d'hora i vam tenir sort, perquè després es va anar omplint i quan vam marxar estava força a tope.

👉 El cul de la lleona
📧 Carrer dels Calderers, 8
📞 972.20.31.58
💶 Menú 10 euros entre setmana (crec que 15 si és cap de setmana)

16 de febrer 2018

Desplegable "Carnaval"

El carnaval em va inspirar per crear un petit quadernet desplegable (similar al que vaig fer per la Festa Major de Santa Cristina de Lloret). 


Us poso un petit vídeo que he fet:


15 de febrer 2018

48 Open House BCN: El Cercle del Liceu

Ordenant fotos i "extirpant" les que estan al mòbil però no -encara- a l'ordinador o a cap disc dur, m'he adonat que no vaig compartir pràcticament res de la darrera edició de l'Open House, un dels meus esdeveniments preferits de la ciutat :-) (bé, sí, el Dipòsit de les Aigües pluvials del parc Joan Miró si que vaig parlar-ne!)

És hora de parlar de... 
EL CERCLE DEL LICEU!

Val a dir que, ja d'entrada, les seves característiques em van recordar al Círculo Ecuestre, que vaig visitar ara fa sis o set anys, també en motiu de l'Open House.

Es va fundar l'any 1847, sis mesos després de la inauguració del propi teatre del Liceu. De caràcter modernista, l'espai ocupa 4 plantes... però se'n visita només una. Bé, una i mitja.

El primer que s'hi pot veure és la sala que dóna al carrer. Ple de butaquetes i antics (antics?) timbres a la paret per cridar al personal. Com veiem a la segona foto, les àmplies finestres serveixen per veure que passa a l'exterior.



Un cop passes per un passadís amb uns vitralls bonics, arribes a la "Sala xemeneia", que ara té una tele. També, molt a prop, hi ha un piano.


Taula per escriure cartes
Després hi ha el Gran Saló, que també havia sigut saló de ball i que, segons diu la web, és on va atendre als ferits de l'atemptat anarquista de 1893. A tot arreu hi ha moltes pintures i art en general, però aquí s'hi destaca el retrat de la Júlia Peraire fet per Ramon Casas. És la segona foto:



És la primera vegada que un retrat femení mirava directament al públic i amb actitud desafiant.
Vam veure un parell de sales més, però entre la llum i tot plegat, no són gaire bones... el que sí que vull compartir és la última sala que vam visitar, que es diu "La rotonda". 

Havia sigut sala de jocs i de lectura, però ara es conserva totalment a les fosques per donar protagonisme als quadres que hi ha a les parets, obra de Ramon Casas i fets els primers anys del s. XX (1901 / 1902). Totes les pintures estan relacionades d'una manera o altra amb la música i va causar una mica de polèmica perquè pintava dones fumant, bevent i conduint cotxes.


La veritat és que aquesta última sala és molt maca perquè com que està a les fosques es destaquen molt les pintures de les parets.

Cal indicar, per acabar, que el Cercle del Liceu és una entitat totalment privada i que funciona al marge del Liceu en sí. Té uns 1000 socis i encara avui en dia si fan nombrosos actes. Un dels més destacats és la "Medalla d'or del Cercle del Liceu". Els últims en rebre-la han estat la Reina Sofia i, anteriorment, el Sr. Godó.

13 de febrer 2018

[Lectures] La librería (Penelope Fitzgerald)

L'altre dia us vaig enllaçar amb la ressenya que havia fet de la pel·lícula de "La librería" i, avui, us parlaré del llibre. Com sol passar, se'm fa estrany parlar d'un llibre del qual n'he vist la peli sense fer-ne referència, de la mateixa manera que no puc parlar d'una peli sense parlar del llibre si l'he llegit... no sé si m'explico, però crec que s'entén el que vull dir, jejej.

El cas és que vaig llegir el llibre per Nadal, abans de la peli. Em va semblar un llibre interessant, però entre poc i massa... vull dir: el vaig valorar amb tan sols 3 estrelles a Goodreads, i això que normalment sóc generosa. Què va passar? doncs que el vaig trobar -al meu semblar- un llibre bastant soso. La gran gràcia era que passava en una llibreria. Als bibliotecaris, en general, ens agrada llegir llibres i còmics que transcorren en biblioteques i llibreries, ni que sigui unes quantes pàgines, jejeje.

L'argument és aquest:

Florence Green és una dona que viu en un petit poble anglès a mitjans dels anys 50. Va conèixer el seu marit en una llibreria i, anys després, quan ell mor, ella decideix muntar el seu propi negoci i crear la primera llibreria del poblet. El problema, però, és que decideix fer-ho en un espai que no és gaire convenient (per diverses raons que ara no diré) i per tant, només fa que trobar-se entrebancs i anar perdent la il·lusió poc a poc.

Els personatges són freds i bastant secs. No parlen massa, no es relacionen gaire entre ells (això, per exemple, queda diluït a la pel·lícula). A la pel·lícula també hi falten coses, com per exemple la presència d'un poltergeist o les coses relaciones amb la biblioteca (ara us comento). També em va sobtar el final: canvia una mica (m'agrada més el final de la pel·lícula!).

Això de la biblioteca que us deia:

A la novel·la, la senyora Green decideix muntar un servei de biblioteca dins la pròpia llibreria. Segons sembla, malgrat que passa un bibliobús un cop al mes, la població en voldria més. Surt a la pàgina 62:

"¡Una biblioteca! Ni se le había pasado por la imaginación, Además, en absoluto había sitio suficiente para montarla.
- Es evidente que no está contento con la Móvil - dijo Raven
La camioneta de la biblioteca pública venía desde Flintmarket una vez al mes. Los libros, de tanto usarlos, habían adquirido un tufillo muy peculiar. Los que tenían algún interés por la lectura en Hardborough los habían leído todos varias veces"

Al final, la biblioteca s'acaba fent i hi passa alguna escena interessant...!

També es mencionen els punts de llibre (fixació particular):

- No sé por qué he comprado esto. (...) ¿Por qué me los he quedado? Nadie me forzó a ello. Nadie me aconsejó.
Tenía ante sí un paquete con doscientos marcapáginas chinos, pintados sobre seda. (...) Su debilidad por las cosas bonitas la había traicionado. Era inconcebible que alguien en todo Harborough los quisiera"

En fi, dels pocs casos en que una pel·lícula m'ha agradat més que un llibre. 


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails