Cap de setmana!

Aquest cap de setmana ni restaurants ni pel·lícules. Me'n vaig a una casa rural :-)

Que tingueu bon cap de setmana (i que no plogui gaire)

Pd. En realitat estic una mica trista perquè avui és LA NIT DELS MUSEUS i me la perdré. És de les coses que més m'agraden!!! (i aquest any l'oferta a Barcelona ciutat és molt àmplia) u_u

Curs sobre jocs i màrqueting (Gamificació: integra les tècniques de joc a la teva estratègia de màrqueting)

L’altre dia vaig assistir a aquest curs al COBDC ^_^ Va estar molt bé.

La professora va ser Andrea García, especialista en cultura digital i que fa cursos al Cibernàrium (entre d’altres)

El curs va ser molt complet. Miraré de resumir-lo una mica!

Gamificació és quan apliquem tècniques i dinàmiques de joc en coses que no són jocs. Per exemple, quan la Mary Poppins cantava i jugava perquè els nens ordenessin l’habitació.

La cosa és que amb la irrupció d’Internet (ara fa ja anys) el món s’ha tornat menys seriós. Les empreses i institucions saben que han de ser una mica informals i sobretot molt originals per poder captar l’atenció de l’usuari/client, i que a vegades les millors idees són súper econòmiques. Si un anunci és creatiu, aconseguirem que la gent ho comparteixi a les seves xarxes socials i que per tant arribi a més gent ;-) Aquí alguns exemples d’anuncis:

- McDonald’s Picadilly Circus

- National Geographic (realitat augmentada) (és un tema que dóna molt de joc)

Per exemple, sabíeu que el catàleg d’IKEA té continguts amagats? Tenir un smartphone a la butxaca és la porta a milers de continguts, i els creadors d’aquests continguts ho saben J. Vaig flipar molt amb aquest traductor en línia... O_O!

Bé doncs el cas és que es veu que s’ha demostrat que el que s’utilitza més en els mòbils són els jocs (Angry Birds i Apalabrados són només dos exemples. I qui no recorda la serpiente? ^_^)

I les xarxes socials, que també són un vici. Durant una bona estona vam estar veient exemples de concursos i campanyes que han utilitzat les xarxes socials. Un dels més sorprenents és un que va fer Burger King que a canvi d’esborrar deu amics et regalaven una hamburguesa (Burger king whopper sacrifice). O un que no recordo l’empresa, però era com una ruleta russa i si perdies et quedaves sense compte de Facebook... (inclús amb una frase final de “Share your last words”). La gent està fatal!

* Vídeo recomanat: Gaming can make a better world (Jane McGonigal, conferència TED)

* També vaig tenir un moment remember quan la noia va mostrar aquest joc:

 

Anda que no havia jugat! Durant unes setmanes potser va ser el joc més jugat a la Facultat, jaja. Era un vici. Recordo que en aquella època vaig fer un curs virtual per aconseguir crèdits de lliure elecció (IL3-UB) sobre Second Life... i una de les pràctiques era parlar d’un joc i vaig fer aquest, jaja. Podeu jugar-hi, encara està en línia, és una mica estressant: una crítica al sistema. Tens que alimentar vaques, fer hamburgueses, explotar als treballadors i que les ventes no parin de créixer....

Altres temes...

Tema web mòbil i codis QR: Aquí teniu una web que permet veure com es veu la vostra web en un mòbil. La web es complementa amb informació diversa i estudis que demostren la importància d’estar presents (i bé) en els dispositius mòbils.

I sobre els QR, doncs alerta perquè ja s’estan quedant obseolets... (qui no corre, vola). Ens va mostrar exemples interessants, com posar un QR al collar d’un gos per si se’ns perd. I un programa: QRHACKER per personalitzar-los (colors, imatges de fons, imatges al mig...)

(Exemple de la web, no l’he provat) 

Bé, em passaria línies i línies parlant d’exemples (curs molt complet) però més val que vagi alleugerint sinó es farà etern...!

Ens va ensenyar una web SÚPER XULA que es diu The fun theory. Aquesta web recull vídeos amb exemples de com la gamificació pot fer les ciutats més divertides (papereres amb sons, escales piano... està molt bé.

També va parlar d’un curs que fan en plataforma d’aquestes MOOC (cursos en línia i massius). La Universitat de Pensilvania té un sobre gamificació que es veu que és dels més bons que s’estan oferint actualment. Segona edició acabada i suposo que en un futur en faran més.

Propiament per fer “gamificació” cal:

           

> Elements del joc: punts, avatars, nivells, recompenses... pensar tot el context abans de començar res. És perillós quedar-se a la fase primera (molts s’hi queden). No es tracta només de donar premis, cal implicació. T’ha d’animar, ha de ser atractiu...i ni molt fàcil ni molt difícil.

> Tècniques del disseny del joc: com començar? Quin és el nostre objectiu? Ser coneguts, conèixer gustos o dades...? Hem de pensar com un dissenyador de videojocs. Lo que agrada no és només el premi, sinó poder competir, solucionar coses, treballar en equips, col·leccionar...

En fi, no m’enrollo més que prou extens m’ha quedat. Recomano molt el curs i tot el que té a veure amb la gamificació. ;-) (pd. També va parlar de FOURSQUARE, però com que ja en vaig parlar fa temps al blog, doncs no em repetiré!)

Els capullus no regalen flors (Moderna de poble) [Raquel Córcoles]

Fa temps, al blog, vaig parlar del llibre SÓC DE POBLE.

Va d'una noia de poble que marxa a viure a la gran ciutat i es converteix en una moderna (aquesta gent que va a festes, veu gintònics i va a festivals calçada amb les seves Converse).

Bé, com que va tenir molt d'exit, la noia ha fet una segona obra:

I també m'ha agradat molt.

Va de .... tios, sí. Tots els tios són uns capullos, com diu ella.

Al llarg de les seves 160 pàgines ens va mostrant les diferents tipologies de tios, cada cual peor, els que juguen amb tu, els que t'enganyen i tenen una segona vida feliç al darrera, els que només volen rollo d'una nit, els que diuen et trucaré i ja no truquen, en fi, ja sabeu :-)

El còmic va sortir fa molt poquet. Jo me'l vaig comprar de novetat pel Saló del Còmic (juntament amb "¿Dónde está el guionista", que tot just ahir feien la presentació a La Casa del Llibre). També l'he llegit i espero parlar-ne en breu.

Bé, doncs res més per afegir. No cal dir que està pensat per a un públic molt de noia moderneta de ciutat (jo no ho sóc, jo sóc friki, m'identifico més amb el còmic que vaig comentar ahir, molt més!!!!) però l'humor de "la moderna" no deixa indiferent. I l'estil de dibuix tampoc, jej. És molt amè, m'agrada.

Podeu seguir les seves vinyetes aquí: http://modernadepueblo.com/

Whisky & Nueva York (Julia Wertz)

Vaig agafar un còmic a la biblio "de casualitat" (aquells còmics que et fan gràcia o bé per la portada, o pel tipus de dibuix, o pel títol, o ves a saber) i uala, m'ha encantat XD

Es diu "WHISKY & NUEVA YORK". Es un còmic autobiogràfic d'una dibuixant de còmics que marxa de San Francisco per buscar-se la vida a Nova York. I li passen moltes coses... viu en pisos de merda, treballa en treballs de merda i tot li surt malament :-)

Lo bo és que a mesura que llegia li he anat agafant carinyo a la protagonista, en moltes coses em recorda a mi i per això la lectura m'ha atrapat ijijijij. Ara bé, jo no bec whisky, de fet no bec res. O sigui que en aquest punt (i en altres, eh) doncs no hi ha afinitat :P

És humor pur. Un sarcasme irònic excepcional i un dibuix simple però ben fet. M'he partit, és boníssim, fa riure molt. Ara tinc un nou ídol, Julia Wertz (casualment va néixer el 29 de desembre de 1982, jo vaig neixer el 29 d'octubre també del 82 :D).

Aquí alguns exemples escanejats:

1.

 2.

3. 

i 4. :-)

Per aquestes vinyetes i moltes més, Julia Wertz passa a la meva llista de "persones que m'inspiren".

[Marcapáginas] Sorteo 117

Hola!

Ya vuelve a ser martes :-)

Bueno, cada vez hay menos participación en los sorteos pero no pasa nada! así tenéis más probabilidades de que os toque jeje ^_^

La ganadora de la semana pasada es PAULA, que se lleva los ratoncitos a su casa. Y esta semana voy a sortear éstos:

HACEN PUZZLE

No sabía ni que existían. Me los dió el otro día una amiga bibliotecaria. "Barcelona, ciutat diversa, ciutat de convivència". Editados por las Biblioteques de Barcelona, la Diputació i el Ajuntament de Barcelona. Son 4.

Si os gustan y los quereis, participad en el sorteo dejando un comentario :-)

También tengo otras novedades.

Estos, por ejemplo, de la Universidad Rovira i Virgili. También me los ha mandado una amiga "de les terres de l'ebre". Son la Facultad de Infermería y la de Economía y Empresa. Ignoro si hay más!

La misma amiga me ha dado también estos turísticos de MORELLA:

Luego otra cosa. ¿Os acordais de los de Sant Jordi que daban en el Ayuntamiento de Barcelona? Yo encontré dos modelos: el normal y el del Tibidabo. Pues encontré otro, de la donación de sangre. Ya son tres:

Aprovecho también para anunciar un congreso que tendrá lugar en Barcelona a finales del 2014. Se llama BOBCATSSS y cada año se hace en una ciudad diferente (aquí en el blog ya he comentado el de Porto, Szmobathely y Amsterdam ^_^) Bueno total, que ya estamos empezando la difusión para enero. Mirad la web: http://bobcatsss2014.hb.se/ que este año lo organizamos Barcelona con Suecia :-)

Este marcapáginas se hizo en enero para anunciar el congreso:

Por último, estos de la semana de la poesia.... ¿cuantos son?! tengo dos.

Bibliotecaris de paper, núm. 67

Bon dia i bona setmana.
Número 67 de Bibliotecaris de Paper: LLEGIR AQUÍ

La peli del diumenge: Arrugas (adaptació del còmic de Paco Roca)

Arrugas és una pel·lícula d'animació basada en la novel·la gràfica de Paco Roca, amb la qual va guanyar molts premis, el més destacat el Premio Nacional de Cómic 2008.

Havia llegit el còmic perquè el tenim a la biblio on treballo, però encara no havia vist la pel·lícula. És curiós i no em passa mai, però la pel·lícula m'ha agradat més que l'obra gràfica...

De fet no és que tingui moltes diferències (és una fidel adaptació!) però la pel·lícula m'ha emocionat més que no pas el còmic. No debia entrar bé en la història quan la vaig llegir...

Però centrem-nos: de què va Arrugas? doncs d'un home, ja gran, que ingresa a una residència de gent gran. Ell, que sempre havia sigut un home intel·ligent i amb grans capacitats de direcció, es troba que el seu cervell ja no li funciona com abans i que per culpa de l'Alzheimer cada dia va perdent més capacitats...

Total, que arriba a la residència on es troba amb altres persones que més o menys com ell estan en la mateixa situació...

Tot i que l'obra no és trista, en realitat sí que ho és. Molt. Perquè l'Alzheimer és una enfermetat molt trista, arriba de cop i poc a poc es va menjant tot el que tens... i això és dur... tant per un mateix com pels que estan al voltant d'aquella persona.

La pel·li, guanyadora de 2 Goya (millor peli d'animació i millor guió adaptat), s'estrenarà el mes vinent a Japó (país on tb s'ha publicat el còmic) i se n'ocupa Studio Ghibli. Gran!

És curiós: segons llegeixo a la Wikipedia, aquesta obra no es va publicar inicialment a l'estat espanyol (tot i que l'autor és valencià). Resulta que el tio estava a Angoulême (un poble francès on hi fan un festival de còmics important) i va presentar el projecte a l'editorial Delcourt, que va acceptar. La Wikipedia comenta que abans van haver de fer-se alguns canvis, que menciono perquè em fa gràcia: eliminar un crucifix, modificar un mapa, modificar el menú de la nit de Nadal i canviar els horaris de la residència. 

L'obra es va publicar a França i en poc temps ja es va esgotar la primera edició. Després l'obra va arribar a Espanya, de la mà de la gran Astiberri.

M'agrada com fa les coses Paco Roca, les seves obres són molt diverses. Aquí al blog n'he comentat unes quantes, però em quedo amb Memorias de un hombre en pijama. :-)