25 de maig 2017

1 any a #BibBellvitge

Qui dia passa, any empeny. Fa 365 dies vig començar a treballar a una biblioteca universitària (UB - CRAI Campus Bellvitge) i com qui no vol la cosa, el temps ha passat molt ràpid... :-) 

Aprenent cada dia! 








Post relacionat

23 de maig 2017

[Punts de llibre] Conte va, va de contes... i alguns més!

Avui, una mica de punts de llibre, que ja toca... :-)

Per començar, uns que s'han fet des del CEIR-ARCO, que és un centre educatiu. Concretament, els alumnes d'Integració Social. (Desconec si n'hi ha més, de punts!). Són de temàtica "anti-rumors".


Aquests són de la fira "Conte va, va de contes", de la qual ja en vaig parlar fa uns dies. Cada any fan un puzzle de tres peces, aquesta vegada també n'hi havia un de suelto per fer el conjunt. Els trobo molt bonics (il·lustració de Sebastià Serra)



Aquest, una petita troballa:


L'ha editat el Memorial democràtic. Coincideix amb l'exposició que estan fent ara: "Patufet en guerra". Per cert, durant set setmanes també s'està fent un seminari: "La memòria i el còmic".

Per últim, un parell d'una llibreria italiana Radice Labirinto, llibreria infantil i juvenil de Modena (com el vinagre).

I de moment, fins aquí. Un altre dia, més! :-)

21 de maig 2017

Pel·lícula de la setmana: Rosalie Blum

Vaig descobrir el personatge de la Rosalie Blum fa uns quants anys, quan una amiga bibliotecària em va dir que llegís el còmic, que està molt bé, que m'agradaria. Va encertar de ple: em vaig enamorar dels personatges i de la història... i des de llavors no he pogut parar de recomanar-lo.

Un bon dia, en van anunciar una peli. A França. I tot i que moltes no traspassen la frontera, aquesta ho va fer. I calia anar-hi! :-)


He de dir que la pel·lícula és fidel al còmic i manté la màgia de tot plegat. Està dividida en tres parts, tal i com passa amb el còmic, i cada cop la història et va atrapant més.

Els protagonistes estan molt ben escollits (tenia dubtes sobre la pròpia Rosalie, força diferent físicament a la versió còmic, però realment funciona molt bé). Fins i tot l'àvia (bé, la mate del noi) és força clavada, jeje. 


Per si us pregunteu de què va la història, dir només que es tracta d'una pel·li on apareix gent que està sola, que potser no són del tot feliços però que van sobrevisquent com poden... fins que un bon dia les coses canvien una mica i troben un motiu de diversió espiant-se els uns amb els altres. Dit així sóna molt raro, però quan la mireu (pq ho heu de fer, o llegir-vos el còmic) veureu que és una història súper tendre.


El còmic em va enamorar per el detallisme de les il·lustracions... és tan bonic! 💗

... i la mare del noi! #SomFans!



18 de maig 2017

Cap de setmana il·lustrat: "Conte va, va de contes" (Vilanova) + "Tastacontes" (Vilafranca)

Aquest cap de setmana passat es podria definir com un "cap de setmana il·lustrat", ja que van coincidir dos grans esdeveniments de la primavera: la fira "Conte va, va de contes" de Vilanova i la Geltrú i la fira "Tastacontes" de Vilafranca del Penedès.

Conte va, va de contes (Vilanova)

Els que tingueu bona memòria i aneu seguint el blog, potser us sonarà  aquesta fira, organitzada per l'Associació pel Foment de la Literatura Infantil i Juvenil Judit Sendra GarcíaAltres anys hem pintat cubs i personatges (veure aquí) i enguany, per celebrar els cinc primers anys de fira, s'ha fet una mega exposició.

Si no m'equivoco, crec que érem 67 il·lustradors. Molt contenta de formar-hi part al costat de grans professionals de la il·lustració catalana!



La meva aportació

Apartat d'esboços diversos

En acabar l'exposicó, vam fer un sopar de germanor i ens van regalar els punts de llibre creats per a l'ocasió i que formen puzzle, com cada any. Preciosos tots :)


Tastacontes (Vilafranca del Penedès)

I de nou el Tastacontes, també en plan veterana. Aquest any s'arribava a la 17ena edició, però jo només en fa tres que hi participo.

La cosa consisteix en que durant dues hores i escaig, et venen diferents nens i nenes amb un conte que han escrit. Ràpidament tens que llegir-lo i fer-ne una il·lustració :-) El que mola és el diàleg amb els nanos: com s'han imaginat el personatge, quina escena volen que dibuixem... la majoria s'ajunten amb tu per pintar i és molt bonic! a més també des del ZigZag (entitat organitzadora) t'assignen un ajudant (nen/a del taller) perque et doni un cop de mà pintant i canviant l'aigua dels pinzells quan fa falta. Són un encant!


Aquest any m'ha tocat il·lustrat la història d'un drac simpàtic que viu en una cova amb una cuina on fa verduretes, una amistat adolescent i profunda entre dos adolescents i una malaltia pel mig i una altra d'una papallona que parla (són tres, normalment). Tenen una imaginació increïble, m'encanta!!


Tant de bo més caps de setmana així! 

Per cert, el cap de setmana va donar més de sí: a banda de la expo World Press Photo de la qual ja us en vaig parlar ahir, vaig tenir el gust de conéixer la biblioteca japonesa que hi ha a Barcelona. No sé si la coneixeu, en vaig parlar dilluns en un altre blog:

17 de maig 2017

[Expo] World Press Photo 2017 al CCCB #WPP17BCN

Hi ha una exposició de fotografia que ningú s'hauria de perdre: el World Press Photo. Enguany, l'edició del 2017 s'ha avançat en el calendari i l'estan mostrant ara. Teniu temps fins el 5 de juny!

Amb aquesta ja són 13 les edicions de l'exposició sobre foto-periodisme organitzat per la Fundació Photographic Social Vision. S'hi poden veure un total de 143 fotografies dividides en diferents temàtiques: conflictes socials, esports, animals...

Com diuen ells mateixos, es tracta d'una bona oportunitat per poder veure el món des d'un punt de vista visual i deixar-se sorprendre, emocionar o fins i tot plorar. I és que el WPP no deixa indiferent a ningú, la majoria de fotos et deixen un resgust trist i només tindries ganes de plorar.

Penseu que les 143 fotografies escollides han partit d'un total de més de 80.000 imatges (més de 5.000 fotògrafs de 125 països diferents). La guanyadora és la que teniu aquí a la esquerra... suposo que tothom recorda el moment i fins i tot haurà vist el vídeo. L'autor és Burhan Ozbilici, de l'agència Associated Press. Us imagineu el moment? Com es devia sentir el fotògraf? uf.

Trobo que aquest any, si cap, les fotografies seleccionades encara són més dures. No sé si perquè hi ha més conflictes armats (o són més mediàtics) o perquè hi surten més nens... o no sé. Però en moltes haguès plorat allà mateix.

Aquestes són més agradables. Gent disfressada de panda per ajudar als petits pandes:


Es que posar-vos la foto d'un rinoceront mort a causa del robatori de la seva banya de marfil no em ve de gust, sincerament :-(. També n'hi ha algunes de curioses, com les que ensenyen una festa espanyola (poble: Ibi) on simulen un cop d'estat i s'omplen de farina. Aquí ho explica: Fiesta de los enharinados.

Us deixo l'enllaç de la expo. Fan també moltes activitats paral·leles, doneu un cop d'ull! :-) http://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/world-press-photo-2017/225930

16 de maig 2017

Els videojocs de la meva vida (I): Prehistorik

Qui em coneix sap que no jugo a videojocs actualment. Com a molt (i això sí, cada dia), malgasto una mica de temps per alguns jocs a la tablet, però tipu grangetes i coses d'aquestes per passar l'estona mentre cuines o mires La Riera. :-)

Ara bé: tots tenim un passat, i va haver una època de la meva vida que no em desenganxava de la Game Boy de Nintento o la MegaDrive de SEGA. Quins temps. I no se'm donava malament... però després van venir les modernors i amb la Playstation ja no hi va haver feeling. Jeje. I mira, amb aquestes entrades vull fer un inventari dels jocs que han passat per la meva vida (de fet m'inspiro molt en "Jocs de la meva infantesa" del Toni (visiteu el seu blog que està molt bé). 

Jo escriuré al voltant de la nostàlgia i els records personals. I començo amb un clàssic, el PREHISTORIK, 1991.




Els meus primers videojocs no els vaig jugar a casa meva, sinó a casa de la meva amiga Anna. Erem veïnes, jugavem sempre. Ella tenia germans grans i a la seva habitació, en un raconet, hi havia un ordinador... la d'hores que ens hi vam passar :-) I oh, el Prehistorik tenia bona fama: fins i tot alguns dies haviem jugat amb ell al col·le (o potser era el prehistorik 2, ja no sé...)

El joc era divertit. El protagonista era un homenet neandertal que duia una arma d'aquestes típiques de cavernícoles, i havies d'anar "matant" dinosaures i personatges dolents. De tant en tant trobaves trossets de pollastre i els havies d'anar agafant. De fet, pel que llegeixo, l'objectiu era recollir tant de menjar com fos possible i podies entrar a coves i tot.


 Pantalla que sortia quan s'estaven carregant els gràfics

Per matar bitxos dolents amb el garrot ho havies de fer apretant la barra d'espai. Jo no sé com no ens vam carregar el teclat, sempre donant-li per matar-ho tot.

Heu de pensar que erem dues persones en un espai reduït i totes dues voliem jugar a la vegada, per tant el que feiem normalment és que una s'encarregava de moure el personatge i l'altre d'apretar l'espai per matar els enemics.

La veritat és que en guardo molt bon record i crec que per ser l'época que era, els gràfics i tot plegat estaven molt ben fets. Hi ha jocs de la mateixa época o una mica més posteriors que no eren tan monos. I bé, acabo ja posant-vos el vídeo:


Imatges extretes de: Retro gaming: Prehistorik

13 de maig 2017

Restaurant de la setmana: Santa burg

Si una cosa m'apassiona obertament quan menjo fora, són les hamburgueseries :-)

La que us comento avui és la "Santa Burg", que té un local a Sants (Vallespir, 51) i un altre a l'Eixample (València, 273).

El primer que vull dir és que el local em va agradar molt. El vaig trobar modern, agradable, de la mida justa i sense tenir les taules enganxades l'una al costat de l'altra (cosa que en restaurants així petits s'agraeix). També el personal va estar bé, tot correcte en aquest sentit.

Segons la web, l'amo del negoci és un senyor que es diu Alain Guiard que ha treballat en cuines nacionals i internacionals i que va ser fins i tot campió mundial d'un concurs de càtering l'any 2013 (això és informació que comento perque està a la web, res més) :-)
Total, que un dia va voler fer una hamburgueseria moderna i aquí la tenim. I com que va tenir éxit, després en va obrir una altra.


Aquestes són les hamburgueses que ens vam demanar. I també unes tires de pollastre arrebossat.


La carn és "DRY AGED". Us preguntareu què vol dir, jo també. Però us ho explico perque ho acabo de llegir: és un procés de repòs que se li fa a la carn de vaca. És a dir, agafen la carn i la deixen reposar una mica perquè perdi la humitat i per tant això fa que pugi el gust. Molt curiós.


Una altra cosa que també em va agradar és el menú, que a la vegada fa de "mantell" (no sé si aquesta és la paraula més idònia, però em refereixo a lo que hi ha sota els plats... entre la taula i el plat). Jo em vaig agafar una hamburguesa "Sant Jordi", que és carn de butifarra amb ceba confitada i formatge cheedar. Simple però eficient, molt bona. De postres vaig optar per un LEMON PIE, que és un pastís rollo anglo-americà de llimona. En fi, un lloc agradable!

👉SANTA BURG
📧 Vallespir, 51
📞 93.676.39.74
💶 Uns 15 euros per persona 
🌍 http://www.santaburg.com/

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails