21 de febrer 2017

[Punts de llibre] Edicions Quaterni

Quaterni és una editorial especialitzada en literatura japonesa i oriental. Per mi era desconeguda, però tinc un amic que té una llibreria especialitzada amb literatura japonesa i quan me'ls va donar me'n vaig enamorar (dels punts) ;-)

Us mostro aquestes quatre sèries, que fan puzzle, i els trobo preciosos. No em direu que no... :-)

Musashi: El camino de la Espada

Musashi: La leyenda del samurai

Musashi: La luz perfecta

Viaje por el Tokaido

Són uns punts súper bonics i de bona qualitat.

19 de febrer 2017

Pel·lícules de la setmana: Buscando a Dory / Altamira / Mustang

Aquesta setmana m'he posat una mica les piles en el tema de les pel·lis. He vist aquestes tres:


  • Buscando a Dory (2016)
Hi ha una cosa que, en general, no suporto de les pel·lícules d'animació: els personatges secundaris en plan mascota i graciosets que acompanyen als personatges principals. L'exemple més clar és el burro que surt a Shrek: no puc amb ell. O sigui que ja us podeu imaginar que la Dory era un cas similar.... però bueno. Potser és per aquest motiu que he trigat tant en veure aquesta peli. xD. De totes maneres, l'he acabat veient. I bé, no sé que dir. És com la peli del Nemo, un peix que busca a uns familiars i tal. [Amb això deixo força clar que la pel·li no m'ha apassionat, haha]. De totes maneres no m'ha desagradat veure-la, inclús al principi de tot he plorat una mica quan (spoiler) --> la Dori es separa dels seus pares.
Ara, això no treu que tècnicament sigui una pel·lícula perfecta, com quasi tot el que fa Pixar (per no dir tot). Però clar, argument innovador, zero.
🏆Nota mitjana Filmaffinity: 6,7 / Nota Eli: 6

  • Altamira (2016)
Una pel·li que, també del 2016, va passar força desapercebuda. I ok, no va ser un éxit i va acabar fracassant bastant a la taquilla tenint en compte tots els diners que sembla que s'hi van invertir... però no l'he trobat tant dolenta com deien. Protagonitzada per l'Antonio Banderas, la peli ens explica el descobriment de les coves d'Altamira. No és una pel·li que diguem molt emocionat i li falta una mica de xispa, però es deixa veure. (Tampoc he comprovat el rigor històric de la mateixa).
La pel·lícula, més enllà del descobriment de les coves, és també una mostra del debat entre la ciència i la religió que devia haver-hi en aquella época
🏆Nota mitjana Filmaffinity: 5,1 / Nota Eli: 6

  • Mustang (2015)
Per últim, aquesta sí que m'ha agradat. ha sigut tota una sorpresa, perque tampoc la coneixia i això que ja és del 2015. Les reaons de l'elecció han sigut la gran quantitat de nominacions i premis que acumulava (nominacions a l'Oscar, Globus d'or, Bafta, premis César, Goya, Gaudí...i més). I realment crec que val la pena veure-la, sí. 
Us explico així per sobre de que va la cosa: són cinc germanes turques que són orfes i sempre han viscut a càrrec de la seva àvia conservadora. Un dia, durant la festa de fi de curs, se les veu jugant a la platja amb varis nois de la seva edat (de forma normal i natural) i allà salten totes les alarmes: tant l'àvia com el tiet d'elles s'enfaden i els hi fan canviar de vida: les tanquen a casa, els hi fan roba nova, els hi treuen telèfons i màquines diverses i, el pitjor de tot, comencen a pactar matrimonis per elles.
Vist així sembla un drama dels durs, però no ho és. O sí, ho és, però ben amenitzat amb frescor juvenil i alguna escena divertida. Tot i així, ja us podeu imaginar que la cosa no pot acabar bé de cap de les maneres, i mentre algunes germanes s'hi ressignen, altres no estan disposades a passar per l'aro. 
🏆 Nota mitjana Filmaffinity: 7,2 / Nota Eli: 7

18 de febrer 2017

Restaurant de la setmana: Tandoor

L'altre dia vaig anar a un restaurant que es diu Tandoor i que està especialitzat en menjar indi.
A la web en podem veure la història: tot va començar l'any 2002, quan un noi anomenat Nath Surinder Oberoi va decidir obrir un local per donar a conéixer la cuina que li havia ensenyat la seva mare. Amb el temps, però, va anar veient que aquí els gustos diferien una mica i va decidir per apostar per l'adaptació d'alguns dels seus plats, sense perdre l'essència india que el caracteritzava. Avui en dia el local ha canviat d'ubicació (tot i estar al mateix barri) i ja s'ha produït un relleu generacional i ho porta Ivan Surrinder (fill de Nath), però segueixen amb el mateix objectiu. :-)

La carta és força variada i tothom hi pot trobar quelcom. Hi ha indicacions per a vegetarians, també. Sobretot hi ha força arròs amb tota mena d'afegits. Jo vaig agafar un arròs que venia amb trossos de pollastre dins. Ah! i un pa de formatge, el cheese naan. Estava tot molt bo. Potser si hi torno no agafaria el cheese naan perque atipa molt, crec que és millor agafar el "naan" a seques o el "garlic naan", que seria el pa d'all. Són triangulets de pà.

El local és modern, amb suficient espai entre taules per no quedar pressionat i amb una atenció al client molt bona. He vist fotos del local antic i era com més tradicional, però crec que ara atrau molt més perque és més urbà i modernet. Destaca més, vull dir.

Per cert, de postres vaig agafar una cosa que es deia GULABJAMUN, que són, textualment: "bolitas de leche caramelizadas con helado de vainilla". Us poso la foto:


Per últim, el preu: (a vegades m'oblido de posar-ho i crec que és una informació útil). Erem 5 persones sopant entre setmana i el preu final ens va sortir a 23 euros per persona.

👉 TANDOOR
C/Aragó, 8. 08015 Barcelona
Contacte: 93.425.32.06 / info@restaurantetandoor.com
metro: L3 (Tarragona) o L1 (Rocafort)
http://www.restaurantetandoor.com/

17 de febrer 2017

[Lectures] Musem. The serial killer is laughing in the rain (Ryousuke Tomoe)

Fa poc vaig llegir un còmic que es deia "Yo, asesino". I casualment poc després vaig llegir un altre còmic que també estava protagonitzat per un assassí en sèrie: MUSEUM. En aquest cas, es tracta d'un manga (còmic japonès) dividit en tres volums.





La història gira entorn de dos personatges: per una banda tenim un policia-detectiu, en Hishashi Sawamura, un home molt preucupat per la feina i que té a la seva pròpia família deixada una mica massa de banda. Per l'altra part tenim a l'assassí, del qual se'n sap poca cosa: tan sols que és una persona que actua quasi sempre quan plou, que utilitza mètodes molt brutals i que s'amaga rere una màscara de granota


El primer volum comença quan es mor una noia en extranyes circumstàncies. Al principi no poden vincular-ho amb res i no es poden aferrar a gaire cosa, però poques hores després mor una altra persona en similars i horroroses circumstàncies. És a partir d'aquí quan la policia comença a lligar caps i comença a establir certes relacions entre tots dos casos. I mirant mirant, descobreixen quines poden ser les properes víctimes, i, sorpresa, la dona i fill del Sawamura sembla que poden estar en perill.

El ritme de l'obra és ràpid i intens, sempre vols seguir llegint i veure com es desenvolupa la història. Com a crítica potser dir que l'obra hagués pogut editar-se amb dos volums i ja està, doncs tant el segon com el tercer venen amb unes històries extra del mateix autor... i bueno, potser no cal. El segon volum ok, però és que al tercer la història extra ocupa quasi la meitat del manga. Si haguessin fet dos volums crec que hagués estat molt millor.



El dibuix és perfecte. Línies molt fines i molt de detall en paisatges i personatges. Em fascina tanta qualitat! :) Ah! i també un spoiler --> NO LLEGIU --> 
Em sembla bastant malament que al final es salvin tots tres, no té gaire lògica tenint en compte com treballa l'assassí i com es cuida de que tot surti a la perfecció. El detall de les hamburgueses, per exemple, és tot un puntazo -gore, sí-. Però que ell no dispari a la dona ho trobo com molt forçat. Amb el to violent imprès a cada pàgina, un final una mica més dramàtic li hagués donat un arrodoniment més fort, crec.
Bé, el teniu -si voleu- disponible a la biblioteca pública. No hi ha excusa ;-)Ah, per cert, HI HA PEL·ÍCULA.

16 de febrer 2017

El miracle d'Anne Sullivan (Teatre del Raval)

Hi ha obres i obres... però algunes t'agraden més que d'altres. I aquesta n'és una: brutal! La faran fins el 26 de març (han allargat), i si es compren les entrades per Internet de forma anticipada només us costarà 16 euros. Val la pena!


No és un argument nou, i segurament molts de vosaltres ja haureu vist la pel·lícula que se'n va fer fa molt de temps (i que va guanyar dos Oscar), però per si de cas us explico: es tracta d'un cas real, d'una nena anomenada Helen Keller que a poc de néixer es queda sorda, cega i muda. Els pares, desesperats, ja no saben que fer... fins que un dia es topen amb l'Anne Sullivan, una professora que també havia estat cega i que porta arrossegant molts traumes familiars.
Tot i que sovint qüestionen els seus mètodes, l'Anne es pren com un repte personal millrar la qualitat de vida de la Helen, intentant -com sigui- que aconsegueixi fer-se valdre per ella mateixa al màxim que es pugui. I bueno, el títol en sí ja és un spoiler, hehe.

Cal dir que l'obra té dues coses potents: un d'ells és l'argument. Clar, és evident que t'han d'agradar aquest tipus d'històries i per tant aquest primer potencial és totalment subjectiu. Jo adoro veure drames, hahaha. Vaig plorar d'emoció i tot, al final. :-)
Però sent objectius, l'altre puntal d'éxit és la interpretació de l'equip d'actors. Sobretot el pack protagonista: la Helen i l'Anne. No només funcionen molt bé juntes sinó que ho donen tot... i on es nota més és amb la nena, la Helen. Està interpretada per Mar Ferrer, i és un gran debut professional. Li posa tota intensitat possible i ho transmet molt bé al públic (ella mateixa diu en alguna entrevista que ho ha passat bastant malament en alguns assajos, ja que és un paper difícil). 

En fi, jo us la recomano molt molt molt molt :) em va encantar!

14 de febrer 2017

[Punts de llibre] Museu Comarcal de La Garrotxa: expo Miquel Blay

Avui una mica de punts de llibre, que no sembli que els tinc massa abandonats ;-)

Comparteixo amb vosaltres aquests punts de llibre editats pel Museu Comarcal de La Garrotxa. Corresponen a l'exposició "Miquel Blay (1866-1936) - L'escultura del sentiment"
En tinc 7, no sé si n'hi havia més o són tots els que hi ha :-)



13 de febrer 2017

#LlumBCN Santa Eulàlia il·lumina Barcelona

Ahir va ser Santa Eulàlia, la festa major petita de Barcelona. És una festivitat que m'agrada més que #LaMercè, potser pel tema de que Santa Eulàlia n'era la principal patrona i la van desbancar, o pel tema dels 13 anys i les 13 oques de la catedral. No sé. :-)


Però realment del que vull parlar és de la festa de la llum que ja porta un tres o quatre anys fent-se. Sota el títol #LlumBCN la ciutat s'il·lumina i es posen llums a diferents carrers, edificis i monuments de la ciutat (ja vaig parlar-ne fa temps). Enguany hi he tornat :-)

De nou, eren tres itineraris:

  • Born-Montcada
  • Catedral-Mar
  • Virreina-Rambla

Vam començar pel principi, al Born. Hi havia bastanta gent, però tampoc excessivament ple (ideal per poder veure les coses amb certa calma i no gaires cues). Vam trobar a faltar, potser, més "mappings" petits. M'explico: quan vaig anar l'última vegada hi havia petits monuments com esculturetes o fonts on havien posat projeccions de llum d'aquesta que fa interactuar... però enguany no tantes. Més aviat el que hi havia eren moltes cordes i línies. No estava mal, eh! però el mapping és molt resulton i divertit jeje.

Aquí us poso una foto de la instal·lació del pati del Museu F. Marès. Eren com llençols i tot plegat donava un aire així com de fantasmagòric.


El mapping de la Plaça Sant Jaume (foto Uri Peñalver) també estava molt bé. Molts colors. De totes maneres voldria destacar el de l'Arxiu Històric de la Ciutat, que aquest any fa 100 anys i van fer una projecció on el tema principal era el pas del temps . Ho vaig trobar molt original (es deia TEMPS-PASSA-TEMPS-PASSA).


Bé, és una cosa que és xula i diferent al que normalment estem acostumats a veure... Apunteu-vos-ho per l'any vinent ;-)

Més info: http://lameva.barcelona.cat/santaeulalia/ca/llumbcn

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails